6/1/23

 “Les seves paraules van esvanir-se. Com s'esvaneix un coet. Les espurnes, després d'haver traçat el seu camí, es rendeixen a la nit, cau la foscor i s'escampa sobre els perfils de les cases i les torres; els inhòspits vessants dels turons s'esborren i desapareixen. Però encara que hagin desaparegut, la nit n'és plena; desproveïdes de color, mancades de finestres, existeixen amb més força, revelen el que la llum directa del dia no aconsegueix transmetre- l'ànsia i la incertesa de les coses acumulades en la foscor”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada