“Hi ha per a cada persona una conversa que resulta més íntima i afectiva que les altres converses. Sovint, de manera inesperada, en un racó de món oblidat i perdut, al desert més desèrtic, hom troba en una persona la càlida conversa capaç de fer-li oblidar els camins impracticables, els jaços inhòspits, l'absurditat del soroll actual i la falsedat de les il·lusions que enganyen l'home. I una vesprada d'aquesta manera es grava vivament, per sempre, i es manté en endavant fidel a la memòria: qui hi assistia, on seia cadascun, què tenia a la mà, com eren les parets, els racons, i tota mena d'insignificances”

Les ànimes mortes. Nikolai V. Gógol