Enamorats- Alfred Hayes

© Bocins Literaris

Títol: Enamorats

Autor: Alfred Hayes

Títol original: In Love

Any publicació:1953

Traductor: Albert Torrescasana Flotats

Edicions 62

Alfred Hayes, totalment desconegut per a mi, m’ha captivat amb la seva prosa intimista, elegant i delicada.

A primer cop d’ull el títol del llibre ens pot confondre i fer que la prenguem per una novel·la romàntica. Res més lluny d’això. Enamorats és una novel·la que explica de forma desoladora la fi de d’una relació amorosa. Però no és desamor el que ens exposa, no és un trencament causat pel desencant o l’atenuació de la passió, no; és la interrupció violenta de l’amor.

Situada a Nova York dels anys 50, un home narra en primera persona i a posteriori la seva relació amorosa i ruptura amb una noia. La seva era una relació còmoda, bastant lliure, sense compromisos ni complicacions. Ell, incapaç de donar-se del tot, hi passava de puntetes com si no s’ho acabés de creure massa, amb la tranquil·litat de tenir la noia sempre disponible i amb la seguretat que seria ell qui posaria fi a la relació en un futur no gaire llunyà. Ella, propensa a la malenconia i a la transcendència, desitjava seguretat (divorciada i una filla de 5 anys) i ser-ho tot per algú. I aquí és on comença el problema dels personatges: que no volen el mateix.

Si continuem llegint ens podem pensar que el causant de la ruptura és en Howard, un home ric que ofereix 1.000 dòlars a la noia per poder estar amb ella. Però la raó de fons, si esgarrapem bé i no ens deixem enlluernar pel senyor ric i els seus diners (com farà ella, pràctica; i farà ell, insegur), és que des de l’inici no desitgen el mateix.

Inevitablement fem l’associació amb la pel·lícula Una proposició indecent (tot i que la novel·la és molt anterior), però a part de la proposta econòmica que hi ha pel mig, no té més semblances. El protagonista està desfet per la pèrdua i el motiu dinerari és del tot indiferent. El llibre es concentra en descriure el trencament i ho fa de forma magistral i molt propera. El personatge es despulla tant explicant la seva història que t’afligeix el seu esfondrament.

Amb una lectura ràpida i simplista podríem dir que en Howard aconsegueix la noia gràcies als seus diners (en part també), però a més, li dóna il·lusió de seguretat, la protegeix, és atent amb ella, la fa protagonista, única, cosa que el narrador no fa. Ell es tortura, pateix, es queda encarcarat, rígid, està gelós, l’estima... però no li diu! Té un daltabaix emocional on concentra tots els sentiments no expressats. Ell només viu amb intensitat la relació quan perd la noia, no abans. I n’assumirà la pèrdua quan finalment, un cop caigut el vel il·lusori de l’amor, la veurà com una desconeguda. Aquest no reconeixement és un mecanisme defensiu que ajuda a la recuperació? L’enamorament oculta i desfigura la imatge que es té de la persona estimada fins al punt d’impedir conèixer-la de veritat? Per què, estimem realment a la persona estimada tal i com és o estimem la imatge que ens hem fet d’ella?

És un llibre que fa pensar i que fa sentir.

I començant i tancant el llibre,aquest bonic poema de George Herbert:

L’amor em va venir a rebre, però l’ànima se’m va arrosar,

culpable de la pols i el pecat.

Però l’amor d’ulls rabents, en veure que jo fluixejava

d’ençà que havia entrat,

se’m va acostar i em va preguntar amb tendresa

si havia de menester res.