“- Mala cosa! Sembla que se li ha format una
ànima.
Una ànima? Aquesta paraula estranya, antiga,
llargament oblidada. De vegades sí dèiem unànime,
desànim, malànima, però no ànima…
- És… gaire perillós?- vaig balbotejar.- És incurable.”
Nosaltres. Ievgueni Zamiatin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada