Macbeth- William Shakespeare

© Bocins Literaris

Títol: Macbeth

Títol original: Macbeth

Autor: William Shakespeare

Traducció: Salvador Oliva

Any: 1607

Vicens Vives

Macbeth és una de les obres teatrals més conegudes i representades de Shakespeare. Per refrescar la memòria, l’argument: tres bruixes prediuen a Macbeth, un valent i exemplar (fins aleshores) general de l’exèrcit escocès, que serà rei d’Escòcia; i al seu company, Banquo, que serà pare d’una llarga nissaga de reis. Els dos generals temen i alhora creuen les paraules de les bruixes perquè just abans també han predit a Macbeth (i s’ha complert) el títol de senyor de Cawdor. Un cop han sembrat la llavor del mal, les bruixes s’esvaneixen. Malgrat que el rei d’Escòcia té descendència directa (i seria prioritària en cas de mort), la possibilitat d’assolir el tron pot tenir una base real ja que Macbeth és parent del rei. A partir d’aquest moment, la vida de Macbeth segueix una determinació, pren els vaticinis de les bruixes com a certs i les seves accions futures estaran encaminades a fer-los complir.

Els crims, primer assassinant el rei per adquirir el títol de monarca i després a qualsevol que amenaci directament o indirectament el tron aconseguit amb sang, els du a terme amb l’ajuda, i incitat, per la seva esposa Lady Macbeth, el personatge irrefutablement malvat de l’obra. Macbeth és dolent en els fets, però té moral (no l’exerceix, però la té), sap la diferència entre el bé i el mal. La consciència el persegueix  des de l’inici, fins i tot abans de cometre els crims. Lady Macbeth és el veritable motor de l’ambició de Macbeth i la impulsora dels assassinats, és la que fa mans i mànigues, sense miraments i esquivant obstacles, perquè el seu marit executi les ordres que ella li dicta. Macbeth dubta, Lady Macbeth no. La primera mort és el més dificultosa, la resta són conseqüència d’aquesta. L’ambició desmesurada de la parella no té límits. Les vides humanes no tenen cap valor si fan perillar els seus designis. El poder els encega, està per sobre de tot, volen adquirir-lo al preu que sigui, i un cop el tenen, volen conservar-lo al preu que sigui.

És Macbeth un llibre sobre l’ambició o sobre la maldat humana? O bé una fatal combinació de totes dues? En Salvador Oliva, un dels millors traductors de Shakespeare al català i que va tenir cura d’aquesta l’edició, es decanta per la maldat i diu que és per aquest motiu que Shakespeare dóna tanta importància a les bruixes en l’obra. Tot i així, quan la rellegeixo o sobretot si penso en l’obra representada (i potser per culpa d’això) l’ambició se’m filtra i jo no sabria quina de les dues preval sobre l’altra.

És Macbeth l’amo del seu destí? A l’inici podria semblar que no, ell es creu la profecia de les bruixes, però quan aquestes finalment s’equivoquen, constatem que no és culpa del destí i que Macbeth ha estat el responsable directe dels seus actes. Macbeth és un dolent amb consciència. Sap en tot moment la maldat de les seves accions i la pateix.  Té remordiments que s’acumulen en el seu inconscient produint-li visions i malsons. El preu de la seva ambició (o la conseqüència de la seva maldat) no li permetrà tornar a tenir la tranquil·litat de la seva ànima.