Noticias de ninguna parte - William Morris

© Bocins Literaris

Títol: Noticias de ninguna parte

Títol original: News from nowhere

Autor: William Morris

Traducció: Juan José Morato

Any: 1890

Capitán Swing Libros

Un londinenc del segle XIX es desperta un dia en un segle XXI molt diferent del que tenim: en lloc d’una societat abocada al capitalisme, la gent ha fugit de les ciutats per retornar a la natura. Morris ho plasma de forma que sembla possible aquest vida senzilla al camp, de gent artesana que elabora només peces necessàries (i que esdevenen úniques i elegants), que treballa amb llibertat i per plaer del que vol, sense obligacions. Com a resultat, els seus habitants són alegres, amables i feliços. Crea un món novel·lat en forma de diàleg entre el somiador del segle XIX que pregunta i els habitants del futur que expliquen com van “solucionar” el món.

Noticias de ninguna parte és una crítica al capitalisme, però no des del punt de vista de l’obrer o el proletari, sinó des d’un ideal natural (gairebé ingenu) que s’acosta a Rousseau o a Thoreau. Morris defensa l’artesania en contra del treball uniforme de les màquines (em ve el cap l’escrit de Bertrand Rusell Contra el trabajo que també carrega contra la revolució industrial). Potencia el treball, individual o col·lectiu, de col·laboració en contra de la voracitat del mercat universal que fa augmentar la càrrega del treball per aguantar un sistema erroni. Tot sacrificat a la producció barata. Fa gairebé una tesi del consumisme (pobre home, si es despertés en el segle XXI real!). És contrari a la ciència, perquè per a ell és un accessori al sistema comercial. Incideix en les desigualtats socials com un mal etern. Qüestiona què és el progrés, a qui  va destinat i per a què progressem? I insinua que potser no és la millora que ens han venut.

En aquest món utòpic seu desfà les institucions de forma fàcil, còmoda, sense violència. Li dóna la possibilitat (càndida, però que sembla factible)a un canvi de sistema. En la seva proposta no hi ha lleis civils ni penals ni mercantils. No hi ha desigualtat entre els homes. No hi ha política ni govern. El poble s’estructura en assemblees en un societat comunista de majories. Al no existir el dimoni de la propietat privada, tot, absolutament tot, queda resolt. No hi ha presons perquè no hi ha delictes de violència, no hi ha dolor ni ira. Morris, amb ànsies de Jesús i ple d’amor cristià, perdona a tothom, no castiga. Em pregunto si l’autor s’havia plantejat el tema de la maldat humana sense motiu. Hi hauria maldat humana si tots fóssim iguals?

Les seves famílies ideals estan basades en un lligam d’afecte i simpatia amb llibertat d’unió i desunió. No hi ha violència de gènere perquè la idea de la dona com a propietat ja no té cabuda en el seu món. No hi ha tribunals de divorci perquè no existeixen litigis de propietat, i com diu un dels personatges, amb una lògica tan aclaparadora com podria ser la infantil: quin tribunal jutjaria litigis de passió i sentiment?

Tot i que en el seu temps (finals segle XIX) devia tenir una visió bastant avançada de la dona respecte a altres contemporanis seus, ja que reclama independència econòmica en el matrimoni igualant home i dona i justifica que la maternitat sigui valorada com a valor àlgid, es queda curt i confina la dona a casa donant-li un paper servicial a l’home, de conformitat i d’ornament (ha de ser bonica i estar contenta d’exercir aquest paper). Concep la dona com a procreadora i complidora del seu deure.

El seu món del segle XXI tampoc té escoles. Els nens es formen lliurement. Qüestiona la utilitat del sistema educatiu que dóna múltiples coneixements, però no amb la voluntat de formador de persones, sinó de futurs treballadors que no es queixin de les seves jornades laborals i que sobretot, consumeixin. Hi ha massa intel·ligència i poca saviesa en el nostre món?

Explica aquest canvi com la voluntat de deixar enrere tot el segle XIX i el progrés, repudiant la riquesa per assolir la prosperitat personal. Una transició difícil, només possible per un anhel profund de llibertat, per arribar a la sobirania real del poble. Morris creia en el socialisme d’estat. Incita als humans a reaprendre els coneixements que vam oblidar quan vam introduir les màquines i la tecnologia a les nostres vides.

El llibre podria haver estat perfectament un assaig curt, un compendi amb les bases per a la seva quimera socialista. Com a novel·la, tan l’argument com la part literària per a mi és fluixa, sembla escrita espontàniament i ens podria have restalviat les últimes cent pàgines on sembla que no sàpiga com tancar la història. Suposo que Morris va escollir aquest format (novel·lant les seves tesis de pensador anticapitalista) per arribar a més gent, construint el món que ell desitjava per a la seva societat. L’autor m’ha semblat interessant com a pensador i la seva visió esperançadora d’un món millor (encara que irrealitzable) és agradable si exceptuo, evidentment, la part on explica el paper de les dones.