“Abandonat i parlant sol amb déu,

sí, com aquell que dirigeix la pensa

a un nen no nat: em sents? no tinc defensa

de fe ni de no fe. Puc creure'm teu

 

tot esperant que vinguis al món, déu,

a sentir no els sonets, llegir la pensa,

dansa folla de plàncton, indefensa:

la sorprendràs quan li diguis: sóc teu.

 

Ella et dirà que és teua, nom de déu,

i t'aviciarà, vici de pensa,

fent-te tou, fins que no tinguis defensa,

i et deixarà dient: problema teu”

No hi érem. Enric Casasses