“Ella notava prou bé que, mentre s'inclinava sobre el quadern per a presentar-li un exercici, l'esguard del pare descansava tendre i d'alguna manera emocionat en els cabells o el clatell de la filla; i en aquests moments potser ella esperava secretament que per una vegada, una sola vegada, li acariciés els cabells amb la mà que reposava damunt la taula; a dretcient dedicava més estona que no calia a fullejar el quadern, enduta per l'agradable sentiment bategant de sentir-se estimada; però després, quan alçava el front, l'esguard del pare, massa tímid per a trobar-se amb els seus ulls, de seguida maldava per concentrar-se en el text”

Clarissa. Stefan Zweig