L'aigua és això - David Foster Wallace

© Bocins Literaris

Títol: L’aigua és això

Títol original: This is Water

Autor: David Foster Wallace

Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Any: 2009

Edicions del Periscopi

Del David Foster Wallace fa massa que tinc pendent, descoratjada per la seva extensió, la lectura de La broma infinita i fa un parell d’anys ho vaig intentar amb el seu assaig Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer motivada per un títol tan prometedor i del qual no vaig arribar gaire enllà. Les referències que tinc de l’autor són prou solvents perquè ho torni a provar (aquesta vegada amb èxit) amb L’aigua és això, un assaig sintètic, intel·ligent i agut. L’origen del llibret és un parlament que va fer en Wallace a una universitat d’Ohio a la promoció que es graduava l’any 2005. A l’autor era la primera vegada, i l’única, que se li encarregava una tasca com aquesta i la seva conferènciavadonar lloc a aquest compendi.

El discurs que ofereix Wallace és molt diferent als discursos esperats de les graduacions, on se sol parlar d’il·lusions, passions, ambicions, esforços. Wallace, contràriament, descobreix les decepcions i trinxeres quotidianes de la vida adulta: la rutina, la frustració i l’avorriment. Vol fer conscients als joves del que es trobaran al llarg d’una vida que ara els pot semblar fàcil, però que ben aviat patiran i hauran de prendre decisions i actuar mitjançant el seu pensament humanista. Exposa els seus pensaments (i paràboles) per tal de donar-los les eines que ha acumulat perquè no cometin els mateixos errors. Ensenyar a pensar. Fer l’esforç de triar el què es vol pensar. Adquirir una consciència crítica i plena. Ser humils. Saber dubtar del jo i valorar altres opcions diferents a la pròpia, observar el nostre voltant i decidir què té sentit i què no en té. Cercar la veritable llibertat a partir dels petits gestos, les petites accions i la compassió. Viure amb discerniment, sense que la disposició original egocèntrica (plena de banalitats, arrogàncies, dogmatismes, veneracions i falses conviccions) ens arrossegui.

Una recepta incòmoda però molt necessària per a joves i no tan joves.