Mujeres - Mihail Sebastian

© Bocins Literaris

Títol: Mujeres

Títol original: Femei

Autor: Mihail Sebastian

Traducció: Marian Ochoa de Eribe

Any: 1933

Impedimenta

Mujeres de l’autor amb el pseudònim Mihail Sebastian (per amagar el seu nom Iosif Hechterper per l’antisemitisme que va viure) m’atrau per la simplicitat del seu títol i perquè una de les meves llibreteres de confiança me’l recomana i em diu que se l’ha llegit dues vegades. Em deixo convèncer per aquest autor desconegut que es defineix amb la triple identitat jueva, romanesa i danubiana.

El llibre s’estructura en quatre moments de la vida d’un metge romanès que narra les seves experiències amb les dones que han passat per la seva vida i que han tingut un significat especial per a ell. Sebastian ens explica els tipus d’amor a partir de les relacions viscudes pel seu protagonista, l’Stefan Valeriu.

La primera part està narrada en tercera persona. Stefan tot just ha acabat la llarga carrera de medicina i coneix simultàniament a tres dones en un paratge on s’està de vacances: la Marthe bella, serena, madura i discreta que li provoca admiració; la Renée, casada i apassionada que l’absorbeix i Odette, joveneta, misteriosa, natural, senzilla i despresa que viu l’amor de forma lliure i amistosa, sense recances, obstacles ni lligams. La segona part, narrada per Stefan en primera persona (Sebastian vol que ens hi apropem), ens presenta l’Émilie, tímida, servicial i sacrificada. A la tercera part, l’autor canvia el narrador que continua en primera persona però ara es transforma en Maria, la millor amiga d’Stefan i de la qual ell n’està enamorat i li ha confessat el seu amor que ella no pot correspondre, i preferiria no saber, per no perdre’l com amic. A la darrera part, torna Stefan com a narrador en primera persona per explicar la seva relació amorosa, que s’intueix que és la més llarga de totes, amb Arabella que treballa en un circ i que li brinda un amor còmode que s’instaura tranquil·lament i que s’encarrega de tot mentre li canvia la vida.

En les relacions, el protagonista es deixa portar. Agafa l’amor quan li donen i n’accepta el final, quan arriba, de forma reposada i sense rancúnies. Els amors d’Stefan són delicats, íntims, absents de compromís, d’entrada fàcil i de sortida neta, relatats amb una prosa propera (diries que és un conegut aquell que t’ho explica) i bella i de la qual es desprèn una força natural, sensual, gairebé física. Mujeres descriu maneres diferents d’estimar i de rebre amor i es pot dir que Sebastian n’és un bon observador de les seves variacions.