“de la mateixa manera que si hagués manejat una pedra que enclou la salinitat dels oceans immemorials o el raig d'una estrella, sentia que tocava tan sols l'embolcall tancat d'un ésser que per l'interior accedia a l'infinit”
La
presonera II – Marcel Proust
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada