“les paraules tristes que pronunciem, ni que sigui de manera mentidera, porten en si mateixes la seva tristesa i ens la injecten profundament; potser perquè sabem que simulant un adéu evoquem per anticipació una hora que arribarà fatalment més tard; a més, no estem segurs del tot que no haguem acabat de desencadenar el mecanisme que farà tocar aquella hora”
La
presonera II – Marcel Proust
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada