“el sabio
no interfiere en el curso de las cosas
enseña sin palabras”

El libro del Tao – Lao Tse

Una música constante - Vikram Seth

© Bocins Literaris

Títol: Una música constante

Títol original: An Equal Music

Autor: Vikram Seth

Any: 1999

Traducció: Damián Alou

Editorial Anagrama

 “La música, ese música, ya es bastante. ¿Por qué buscar la felicidad? ¿por qué esperar no sufrir? Ya es bastante, ya es bastante bendición vivir un día tras otro y oír esa música- no en exceso, el alma no podría soportarlo- de vez en cuando”

Una música constante – Vikram Seth

 “- Ha salido perfecto- digo nada más acabar-. Toquémoslo otra vez.

- No, Michael- dice Julia, cerrando la tapa del piano-. Si ha sido perfecto, y creo que lo ha sido, de ninguna manera hemos de repetirlo”

Una música constante – Vikram Seth

 “Mientras avanzamos rápidamente por el puente elevado que hay sobre las aguas verde grisáceas de la laguna, la hermosa ciudad surge ante nuestros ojos: torres, cúpulas, fachadas. Aunque sea con años de retraso, aquí estamos por fin. Los dos estamos de pie en el pasillo, con el equipaje preparado, mirando las aguas. Pronuncio el nombre de Julia para mí, en voz baja, y ella, quizá percibiéndolo- ¿o es casualidad?-, pronuncia el mío”

Una música constante – Vikram Seth

 “¿Por qué, ahora que la música se le hace esquiva, ha decidido volver a relacionar su vida con la mía? ¿Soy para ella un punto de referencia, un retorno a los días en que la música era para ella algo real, y no sólo una belleza imaginada?”

Una música constante – Vikram Seth

 “Nuestras visiones sincrónicas se funden, y somos uno: cada uno con los otros tres, con el mundo, y con ese ser desaparecido mucho tiempo atrás cuya fuerza recibimos a través de su visión transformada en notas y de la única y fugaz sílaba de su nombre”

Una música constante – Vikram Seth

 “Entre el violín y yo existe una relación de amor mutuo. Hemos aprendido a conocernos. ¿Cómo puede un desconocido tener entre las manos y tocar algo que ha estado entre las mías durante tanto tiempo? Llevamos juntos doce años. Su sonido es mi sonido. No puedo soportar separarme de él”

Una música constante – Vikram Seth

 “¿Qué leí en sus ojos? ¿Sorpresa, alarma, lástima? ¿Quizá leí amor? ¿Pude leer amor en los ojos de esa mujer?”

Una música constante – Vikram Seth

Mal di pietri - Milena Agus

© Bocins Literaris

Títol: Mal di pietre

Autor: Milena Agus

Any: 2006

Nottetempo

 “con Dio avrebbe discusso, prima di andare all'Inferno. Gli avrebbe fatto notare che se Lui crea una persona in un certo modo poi non può pretendere che agisca come se non fosse lei”

Mal di pietre – Milena Agus

 “ormai non avrebbe piú avuto tempo per la scrittura. Bisognava cominciare a vivere”

Mal di pietre – Milena Agus

 “aveva paura di morire. Non per la morte in sé, che doveva essere come andare a dormire o fare un viaggio, ma sapeva che Dio con lei era offeso, perché le aveva dato tante cose belle in questo mondo e lei non era riuscita a essere felice e questo, Dio, non poteva averglielo perdonato”

Mal di pietre – Milena Agus

 “era tutto cosí infinito che non ci si poteva fermare alla propria piccola vita”

Mal di pietre – Milena Agus

 “sempre si chiedeva come è strano l'amore, che se non vuole arrivare non arriva con il letto e neppure con la gentilezza e le buone azioni ed era strano che proprio quella, che era la cosa piú importante, non ci fosse verso di farla venire in nessun modo”

Mal di pietre – Milena Agus

 “forse, nell'amore, alla fine bisogna affidarsi alla magia, perché non è che riesci a vedere una regola, qualcosa da seguire per far andare le cose bene”

Mal di pietre – Milena Agus

 “scoppiò a piangere e si vergognava da morire perché da bambino gli avevano insegnato a non mostrare mai il dolore. Allora anche nonna si mise a piangere dicendo che invece a lei avevano insegnato a non mostrare la gioia”

Mal di pietre – Milena Agus

 “lei non era matta, era una creatura fatta in un momento in cui Dio semplicemente non aveva voglia delle solite donne in serie e gli era venuta la vena poetica”

Mal di pietre – Milena Agus

L'esperit del temps - Martí Domínguez

© Bocins Literaris

Títol: L’esperit del temps

Autor: Martí Domínguez

Any: 2019

Proa

 “la misericòrdia és un concepte humà, que no existeix en la natura”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “Mai no s'està prou alerta amb l'esperit del temps, mai no s'empra prou la raó en contra del dogmatisme ideològic, en contra de la imposició intel·lectual, vinga d'on vinga. L'esforç no és mai suficient si no mantenim els sentits i la ment crítica ben viva i alerta. Cal tenir les idees clares i alhora la humilitat de no voler-les imposar, cal accedir a la saviesa des de l'escepticisme i la modèstia, des de la prudència i el risc d'equivocar-se. Perquè hi ha en la nostra naturalesa biològica un tremp, un impuls innat que ens allunya de la raó i dels nostres deures morals més elementals”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “Però la nostra feina sempre és igual d'ingrata… Es guanyen o es perden les batalles, sempre és igual ací, a la posta sanitària. Ferits i patiment!”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “el destí és ignot i mai no estàs prou preparat per als seus tombs inesperats”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “Mentre nosaltres ens allunyàvem d'ells, la mort se'ls acostava de nou amb tota la seua cega i fatal indiferència: nosaltres havíem estat la seua darrera possibilitat, aquell miracle impensable que et deslliura del teu fat a l'últim moment, quan ja tens un peu a dins de l'avern”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “la velocitat de la guerra no té res a veure amb el temps biològic. Podem despoblar un país en uns quants mesos, o fins i tot en uns quants dies, però per a poblar-lo de nou calen generacions. Què faríem de tanta terra lliure?”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “Puc dir que no vaig veure ni una espurna d'odi als ulls d'aquella gent, potser tan sols una intensa melancolia, i aleshores, ja quasi al final de la desfilada, quan arribàvem a la plaça de Maiakovski, vaig sentir una gran sensació de buit i una imperiosa necessitat de plorar. Aquelles persones eren com els nostres pares, eren com els nostres fills, eren com nosaltres”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “Quan una idea fructifica en la teua ment et fa insensible a les conseqüències, i vius infatuat que aquell és un camí que cal recórrer, perquè les grans gestes reclamen sempre grans sacrificis”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “Hi ha una pulsió evolutiva que ha de ser adaptativa, i que fa que el subordinat acate les ordres, siguen quines siguen aquestes. L'educació rebuda a l'escola, el servei militar, així com una sèrie de recompenses i càstigs en el si de la teua societat reafirmen i interioritzen aquesta tendència a l'obediència, més orba i inhumana”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

 “L'espècie humana és territorial per naturalesa, però junt a aquest instint hi ha el llegat cultural, que representa una pulsió encara més poderosa que la pàtria física: la llengua és el territori de l'ànima i allà on es parla hi tens el teu regne”

L’esperit del temps – Martí Domínguez

Baumgartner - Paul Auster

© Bocins Literaris

Títol: Baumgartner

Títol original: Baumgartner

Autor: Paul Auster

Any: 2024

Traducció: Ernest Riera

Edicions 62

 “alguns moments fugissers, aleatoris, persisteixen en la memòria mentre que altres moments, suposadament més importants, s'esvaeixen per sempre”

Baumgartner – Paul Auster

 “ens pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Vostè ho sap, jo ho sé, tothom ho sap… i si algú no ho sap, doncs és que no ha parat prou atenció, i si no pares prou atenció, és que no estàs viu del tot”

Baumgartner – Paul Auster

 “la poesia no era un planeta sinó un asteroide diminut que vagarejava pels espais celestials de la literatura”

Baumgartner – Paul Auster

 “¿Un esdeveniment ha de ser cert per tal de ser acceptat com a cert, o la fe en la veritat d'un esdeveniment ja el converteix en vertader, encara que la cosa que suposadament va passar, de fet, no va passar?”

Baumgartner – Paul Auster