“el seu ull parpellejant ara jeia
sobre la taula, l'ull esquerre ja no parpellejava gens, però la cella encara
estava alçada amb una mena d'expressió interrogativa. Només Déu sabrà què
preguntava el difunt, si per què havia mort o per què havia viscut”
Les ànimes mortes. Nikolai V. Gógol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada