Cartes a un poeta jove- Rainer Maria Rilke

© Bocins Literaris

Títol: Cartes a un poeta jove

Autor: Rainer Maria Rilke

Títol original: Briefe an einen jungen Dichter

Any publicació:1929

Traducció: Ramon Farrés

Angle Editorial

Cartes a un poeta jove és un dels llibres que em rellegeixo cada any. A l’última pàgina, on solc anotar el mes i any de lectura, comprovo que aquesta sempre es produeix a la mateixa època. És la primavera la que em condueix a les cartes del Rilke?

Siguem o no poetes, cal llegir-lo. Aquestes cartes ens apropen al pensament d’un dels poetes més importants de llengua alemanya del segle passat. A més a més, és un aprenentatge per a la vida que no hauríem de deixar perdre. Em meravella que Rilke fos capaç d’aquestes reflexions tan madures quan encara no havia complert els 30 anys. Les seves recomanacions,  la seva forma de descriure la vida no es corresponen a una persona d’aquesta edat. Semblen cartes d’un ancià, d’una persona que ha viscut molt. Potser la seva mort prematura als 51 anys va accelerar la seva saviesa.

El llibre consta tan sols de les deu cartes de Rilke (només les seves) al senyor Kappus, un militar que havia estat a la mateixa escola militar on anà Rilke, que es vol iniciar en la poesia i escriu al seu admirat i ja reconegut poeta, cercant consell. Les cartes, datades entre 1903 i 1908, van ser conservades per Kappus, i ell mateix en va suprimir les pròpies per considerar que no tenien la qualitat literària a l’alçadade les del seu mestre.

En les cartes Rilke dóna la seva opinió no únicament de la poesia, de la necessitat d’escriure i de la creació artística; sinó de la vida en general. El tema principal de les cartes és la soledat i com hauríem d’afrontar-la, però parla també de trobar l’essència d’un mateix, de l’amor, de la mort, de la religió, de l’arribada de la dona a llocs de poder (punt de vista premonitori per la seva època), de les relacions home i dona amb igualtat en la societat i en la parella (aquí grinyola una mica i el seu punt de vista esdevé irreal per a la seva època i per a la nostra, un segle després). En resum, unes lliçons interessants per a tothom de les tres o quatre temàtiques bàsiques de la vida, que hauríem de saber portar, però malgrat tot, ens superen.

No sabem si aquestes respostes foren les que buscava Kappus, però el cert és que l’aprenent es va allunyar de la poesia (per la gran exigència de Rilke?) i es dedicà a compaginar la vida militar amb col·laboracions en revistes literàries i novel·lant les seves experiències a la Primera Guerra Mundial. Però quina sort per a nosaltres que guardés i fes públiques les cartes del seu poeta i guia.