“L'Óssip actuava com si tingués poder
i això encara excitava més els que el volien veure destruït. Per a aquests, el
poder consistia en els canons, en els òrgans repressius, en la possibilitat de
racionar-ho tot, fins la glòria, i a encarregar els seus retrats als pintors.
Però l'Óssip continuava insistint: si per la poesia maten, vol dir que li tenen
el degut respecte, vol dir que la temen... vol dir que la poesia és poder...”
Contra tota esperança. Nadejda Mandelstam
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada