Una temporada en el infierno - Arthur Rimbaud

© Bocins Literaris

Títol: Una temporada en el infierno – Une saison en enfer

Autor: Arthur Rimbaud

Traducció: Gabriel Celaya

Any: 1873

La tía Eva ediciones

Probablement per associació del llibre anterior Brúixola que parla d’orientalistes, i Rimbaud n’era un, em ve a les mans aquesta edició bilingüe (francès-castellà) i il·lustrada de Una temporada en el infierno i no me’n puc estar. Fa anys ja n’havia llegit una bona versió catalana que també incloïa Les il·luminacions traduïda per Palau i Fabre, ara impossible de trobar com no em dediqui a indagar en llibreries de vell.

Una temporada en el infierno és un llarg poema en prosa, com la majoria dels seus poemes. És una auto publicació, l’única sota el seu consentiment, pagada per la mare del poeta. Se’n van fer 100 exemplars, 6 dels quals Rimbaud va regalar als seus amics i la resta van quedar abandonats al magatzem de l’editorial (no voldria veure en els magatzems de les grans editorials actuals la quantitat de llibres de vida efímera que habiten allí oblidats fins que la manca d’espai en prioritza una sortida que no sempre deu ser digna).

Quan va escriure Una temporada en el infierno, el conegut enfant terrible era molt jove, 19 anys, però havia viscut intensament. Amb una infància marcada per l’abandonament del seu pare i la sobreprotecció i duresa de la seva mare a qui va estar molt lligat, va destacar de forma precoç per la seva intel·ligència. Admirador de Victor Hugo, va fer de Baudelaire el seu referent poètic. Rimbaud somiava en canviar el món (que no acceptava) amb els seus versos. Rebel, va escollir el camí de l’infern, un camí que el dugué als cercles d’intel·lectuals maleïts de la mà de Paul Verlaine, impressionat pel talent (i no només del talent) del jove, i d’on ben aviat el van fer fora per escandalós i problemàtic. En les dates en què el va escriure, Rimbaud es trobava enmig d’una relació turmentosa amb el mateix Verlaine, que abandonà la dona i els fills per seguir-lo a veure món (i el continuà seguint més tard tot i disparar-li i anar a la presó fins que en Rimbaud finalment acabà amb la relació), vivint tots dos en la misèria i buscant el refugi de l’alcohol i les drogues.

El poema ens mostra la insatisfacció per la seva vida que considera un fracàs constant, la seva inadaptació. Renega de la societat del seu temps, de la burgesia, i ho explica en un to barroer, agressiu. Mentre el llegeixo i no entenc massa res, em pregunto quins fragments són seus i quina part és conseqüència de l’opi. Després d’aquesta versió de l’infern, Rimbaud se sentia fracassat com a poeta, es dedicà a estudiar idiomes ja que volia ser explorador i va continuar veient món, primer a l’exèrcit i després fent de comerciant de múltiples coses, fins i tot traficà amb armes. Mentre voltava pel món, a París la seva obra tenia èxit, però ell era indiferent al reconeixement i a la crítica. La immaduresa, l’agitació i l’escàndol no va deixar mai d’acompanyar-lo durant la seva breu vida.