“Quan parlava semblava que tingués la
boca plena de sopes, la qual cosa era adorable perquè es notava que aquell
embarbussament traïa no tant un defecte de la llengua com una qualitat de
l'ànima, com una resta de la innocència de la primera edat que no havia perdut
mai. Totes les consonants que no podia pronunciar representaven tantes altres
dureses de què era incapaç”
Un amor d'en Swann. Marcel Proust
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada