“la presència de l'Odette, la visió de l'Odette, la conversa amb l'Odette, de les quals els Verdurin, en convidar en Swann, li feien el do inestimable, es trobava més bé en el <<petit nucli>> que en qualsevol altre lloc, i mirava d'atribuir-li mèrits reals, ja que d'aquesta manera s'imaginava que, per gust, el freqüentaria tota la seva vida. Ara bé, com que no gosava dir-se, per por de no creure-ho, que estimaria l'Odette per sempre, almenys, suposant que sempre freqüentaria els Verdurin (proposició que, a priori, inspirava menys objeccions de principi per part de la seva intel·ligència), es veia com, en l'avenir, continuava trobant-se cada vespre l'Odette; allò potser no equivalia del tot a estimar-la sempre, però de moment, mentre l'estimava, creure que no deixaria de veure-la un dia era tot el que demanava”

Un amor d'en Swann. Marcel Proust