12/7/17


“En certa manera, la tirania comporta aquest mal: no confiar en els amics”
El Prometeu encadenat. Èsquil

2 comentaris:

  1. Hola Sílvia,

    Feia dies que no entrava al teu blog, però una lectura en diagonal dels darrers bocins posa de manifest que mantens la capacitat analítica, l’exigència i la qualitat literària de sempre.
    Escolta, no penso comentar cap més bocí ni seguir més els teus escrits en aquest blog. Ja va sent hora que surtis de la teva zona de confort (escriure sobre el què han escrit altres) i t’animis a baixar a l’arena.
    Tens qualitat i sensibilitat més que suficient com per començar a escriure i a intentar publicar la teva pròpia obra (novel•la, poesia, assaig). I no crec que sigui el primer en dir-t’ho. Així, doncs, t’encoratjo a que ho facis.
    En un mercat literari saturat de subproductes mediocres, sobrers, innecessaris i que només fan nosa quan busques un bon llibre, pren vigència la frase de Sèneca de que no cal tenir molts llibres, sinó tenir-ne de bons.
    Espero amb ganes la teva contribució a la Bona Literatura.

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies, Lluís!!

    Si llegint llibres som capaços de viure altres vides, el fet d'escriure sobre llibres permet explicar una part de la pròpia. Les ressenyes són "la meva obra" i compartint-les a Bocins, les faig publiques per aquells que vulgueu seguir-me (i espero que continuïs traient el nas de tant en tant). Clar que m’agradaria poder escriure més, però em manquen hores per engegar projectes de més implicació personal. A més, escriure és una activitat perillosa, que si la deixes, pot anar absorbint totes les altres. No em queda més remei (molts cops a desgrat) que mantenir-la a ratlla.

    Tinc vàries coses al cap que algun dia espero poder fer. De moment, estic entretinguda amb Bocins. I estic molt contenta que us agradi.

    Fins aviat!

    ResponElimina