“La llar de sentit que ens acollia ara trontolla. La forma de col·lapse que més immediatament ens amenaça és també la més íntima: el col·lapse del que ens fa humans, el col·lapse de la nostra capacitat d'entendre, el col·lapse cognitiu. La batalla pel futur és, en gran mesura, una batalla cognitiva, entre tempestes de propaganda i temptacions digitals”

Consciència o col·lapse – Jordi Pigem

Féder o el marit potentat - Stendhal

© Bocins Literaris

Títol: Féder o el marit potentat

Títol original: Féder, ou le mari d’argent

Autor: Stendhal

Any: 1855

Traducció: Georgina Solà Sollés

Cal Carré

 “si la religió va per davant, com és molt possible, fugirà a Bordeus, on per decència no puc seguir-la, i jo em privaré cada vespre d'una hora deliciosa, que dona interès a totes les meves altres hores i que, de fet, és l'ànima de la meva vida. Si cedeix, passarà com amb totes les altres; al cap d'un mes o dos, només trobaré avorriment allà on jo venia a buscar plaer”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “Si continuo explicant-li aquestes tristes veritats que vostè em demana sempre que li expliqui, li robaré la part més celestial de la seva amabilitat”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “com totes les ànimes ardents, pensava de pressa; va tenir la violenta temptació de continuar parlant d'amor i provocar que el fessin fora. Buscava una frase que pogués deixar un record impressionant en el cor d'aquella noia i tingués conseqüències infinites”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “per tornar a tenir el coratge que un home com cal ha de tenir, només em quedarà extirpar del meu cor la passió que el domina”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “estimat, no només s'ha d'interpretar la comèdia melancòlica: vosaltres, gent del sud que preteniu viure a París, heu d'actuar sempre; ni més ni menys, amic meu. La vostra alegria, la vostra empenta, la vostra rapidesa de reacció, desconcerten el parisenc, que és un animal lent per naturalesa, amb l'ànima amarada de boira”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “per conservar la fe enmig del món exterior, calia imposar-se la llei de no pensar mai en certes coses”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “La seva pròpia dignitat ja l'hauria d'animar a tornar tots aquests llibres al llibreter; a casa seva no n'hi ha d'haver cap, si no vol exposar-se al ridícul. Si fa gala de tenir llibres, està dient que aprecia la manera de ser de les persones que llegeixen, i això l'obliga a fer veure que ha llegit; faran certes al·lusions i es veurà forçat a fer cara d'entendre de què parlen; ¿se li acut res més perillós?”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “La timidesa extrema, quan va de bracet amb la intel·ligència, porta a reflexionar amb tota la clarividència de la passió sobre les mínimes circumstàncies de les coses, i agusa la perspicàcia”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “Aquest matí compareixeré davant d'una provinciana sens dubte ben ridícula; confegeix-me una indumentària ben mortuòria perquè, si no m'ho passo bé fent el meu paper d'home trist i escoltant amb respecte les seves observacions estúpides, almenys pugui distreure'm una mica fent i desfent el meu paper de Werther desesperat”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “No parli mai del que en un moment determinat té més importància per a vostè; és una feblesa que pot tenir conseqüències deplorables. ¿Tan difícil és fer sempre comèdia?”

Féder o el marit potentat – Stendhal

L'amica geniale - Elena Ferrante

© Bocins Literaris

Títol: L’amica geniale

Autora: Elena Ferrante

Any: 2011

Edizioni e/o

 “Mi mancava soltanto Lila, Lila che però non rispondeva alle mie lettere. Temevo che le accadessero cose, belle o brutte, senza che io fossi presente. Era un timore vecchio, un timore che non mi era mai passato: la paura che, perdendomi pezzi della sua vita, perdesse intensità e centralità la mia”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “<<È bello>> mormorai, <<parlare con gli altri>>.
<<Sì, ma solo se quando parli c'è uno che risponde>>”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “Tracciavo linee tra momenti e fatti distanti tra loro, stabilivo convergenze e divergenze. In quel periodo diventò un esercizio quotidiano: tanto io era stata bene a Ischia, tanto Lila era stata male nella desolazione del rione; tanto io avevo sofferto abbandonando l'isola, tanto lei s'era sentita sempre più felice. Era come se, per una cattiva magia, la gioia o il dolore dell'una presupponessero il dolore o la gioia dell'altra”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “ciò che facevo io, da sola, non riusciva a farmi battere il cuore, solo ciò che Lila sfiorava diventava importante. Ma se lei si allontanava, se la sua voce si allontanava dalle cose, le cose si macchiavano, si impolveravano”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “Disse che non sapevamo niente, né da piccole né adesso, che perciò non eravamo nella condizione de capire niente, che ogni cosa del rione, ogni pietra o pezzo di legno, qualsiasi cosa, c'era già prima di noi, ma noi eravamo cresciute senza rendercene conto, senza mai nemmeno pensarci”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “Ero cresciuta con quei ragazzi, ritenevo normali i loro comportamenti, la loro lingua violenta era la mia. Ma seguivo anche quotidianamente, ormai da sei anni, un percorso di cui loro ignoravano tutto e che io invece affrontavo in modo così brillante da risultare la più capace. Con loro non potevo usare niente di ciò che imparavo ogni giorno, dovevo contenermi, in qualche modo autodegradarmi. Ciò che ero a scuola, lì ero obbligata a metterlo tra parentesi o a usarlo a tradimento, per intimidirli”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “Lei m'interrogava sulle materie che aveva in giornata, su quello che avevo studiato, e voleva risposte precise. Se non gliele davo mi assillava con domande che me mettevano l'ansia di non aver studiato abbastanza, di non essere in grado di rispondere ai professori come non ero in grado di rispondere a lei”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “avevo l'impressione che, mentre ogni essere animato intorno accelerava i ritmi della sua vita, le superfici solide mi diventassero molli sotto le dita o si gonfiassero lasciando spazi vuoti tra la loro massa interna e la sfoglia di superficie”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “Non ho nostalgia della nostra infanzia, è piena di violenza. Ci succedeva di tutto, in casa e fuori, ogni giorno, ma non ricordo di aver mai pensato che la vita che c'era capitata fosse particolarmente brutta. La vita era così e basta, crescevamo con l'obbligo di renderla difficile agli altri prima che gli altri la rendessero difficile a noi”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “Ho scoperto che non ho niente de suo, non un'immagine, non un biglietto, non un regalino. Mi sono sorpresa io stessa. Possibile che in tutti questi anni non mi abbia lasciato niente di sé, o, peggio, io non abbia voluto conservare alcunché di lei? Possibile”

L’amica geniale – Elena Ferrante

Adonais - Percy Bysshe Shelley

© Bocins Literaris

Títol: Adonais

Títol original: Adonais

Autor: Percy Bysshe Shelley

Any: 182

Traducció: Vicente Gaos

Visor Libros

 “Dime, corazón mío, ¿por qué ahora
vacilas y, temblando, retrocedes?
Tus esperanzas han partido: todo
lo abandonaron en su presta huida.
Parte tras ellas tú”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “No more let Life divide what Death can join together”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “¡Vuela sobre las sombras de la noche!
La envidia, la calumnia, la tristeza,
el odio y esta angustia que los hombres
confunden torpemente con el gozo,
no lograrán de nuevo torturarle.
Está ya preservado del contagio
vano del mundo”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “en tanto permanezca azul el cielo
y el campo siga verde, la mañana
será arrastrada siempre por la noche,
como a la noche anunciará la tarde.
Sucederán los meses a los meses
con doloroso giro, y con angustia
despertarán los años a los años”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “el ciego enjambre de las esperanzas
nos hormiguea dentro de la carne”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “Kiss me, so long but as a kiss may live;
And in my heartless breast and burning brain
That word, that kiss, shall all thoughts else survive”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “Todo lo que nosotros adoramos
en él ya se esfumó, como si nunca
hubiese sido. Sólo permanece
nuestro dolor. ¡Ay, pobres de nosotros:
que también es mortal nuestra tristeza!”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “Un momento, destella, intenso, el átomo.
Luego se extingue en gélido reposo”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “Y tú, su hora fatal, la que entre todas
fuiste elegida para nuestro daño,
despierta a tus oscuras compañeras,
muéstrales tu tristeza y di: conmigo
murió Adonais, y en tanto que el futuro
a olvidar al pasado no se atreva,
perdurarán su fama y su destino
como una luz y un eco eternamente”

Adonais – Percy Bysshe Shelley