 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Al mateix riu d’Heràclit
Autor: Pep Coll
Any: 2018
Proa
Al
mateix riu d’Heràclit de Pep
Coll és una biografia novel·lada sobre la vida del filòsof presocràtic conegut
també com l’Obscur per les seves
frases enigmàtiques i impenetrables. L’autor juga amb el títol del seu llibre
ja que Heràclit defensava justament que tot es troba en estat de canvi continu
i té una famosa cita en la qual expressa que un home no es pot banyar dos cops al mateix
riu, doncs ni l’home ni el riu seran els mateixos pel canvi que han patit.
El llibre comença amb la
introducció d’un estudiant de filosofia dels anys setenta, que resulta ser en
Coll (part real) quan troba el somiat i esperat manuscrit que parla d’Heràclit,
escrit pel seu esclau Eleudos (part fictícia). L’autor divideix la novel·la en
tres parts diferenciades que es poden identificar amb les tres parts del llibre
del filòsof joni Sobre la natura del
qual no se’n conserven més d’un centenar de frases; una primera part dedicada
al cosmos i a la natura, la segona a la política i la tercera a l’ànima.
A través del manuscrit de
l’esclau, Coll vol aproximar-nos a la vida i pensament d’Heràclit. Començant
per la seva mort indigna als 60 anys quan és trobat colgat de fems, retrocedeix
fins als orígens de la saga reial dels Basílides, quan els avantpassats d’un rei atenès es van establir a
Efes, una terra àrida però igualment disputada. Al néixer Heràclit, primogènit
del governant d’Efes, les ciutats jònies estan sota el control persa des de fa
17 anys. Nen i jove callat, maldestre i inadaptat per a l’entrenament militar,
s’embarca acompanyat de l’esclau a viatjar per Egipte, Grècia, Milet, Sicília i
Babilònia. El jove no opta al poder, cedint-li al seu germà després de la mort
del seu pare, sinó a la saviesa. L’objectiu dels viatges és conèixer altres
savis amb qui discutir sobre el cosmos i la natura. Entre ells, es fa esment a Hecateu
de Milet, Xenòfanes, Pitàgores, Anaxàgores i Parmènides, que resultarà el seu
antagònic a la posteritat.
Coll també aprofita la vida
d’Heràclit per explicar-nos la revolta dels jonis contra el domini persa,
l’intent d’establir una democràcia, l’ajuda interessada d’Atenes, les batalles
de Marató, Salamina, Platea i Micale, i la proesa de Termòpiles, així com l’alliberament
de les ciutats jònies. Heràclit acaba interessant-se pel govern de la ciutat i
com a legislador, s’enemista amb els estaments poderosos perquè promou la
igualtat en la societat. A les portes de l’Hades, Heràclit viatja cap al seu
interior, abandona la saviesa oracular del déu Apol·lo i s’acosta al déu Dionís
que resguarda el destí immortal de l’ànima.
Barrejat amb la vida
d’Heràclit i la informació històrica veraç, Coll infiltra la narració inventada
de l’esclau sobre les seves vivències, les del savi i de personatges secundaris
amb el propòsit d’entretenir-nos mentre ens instrueix. El llibre situa bé el
moment i lloc on van esdevenir-se els episodis que relata, en detriment de
desenvolupar més el pensament filosòfic d’Heràclit, cosa d’altra banda complicada
atesa la poca informació disponible d’aquest hermètic pensador.
