“No me pierdas como una música fácil”

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar

 “preferiríamos mil veces que la felicidad de cada cual
fueso el exacto, necesario reflejo de la vida
hasta que el corazón insustituible dijera dulcemente basta”

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar

 “Cada vez somos más los que creemos menos
en tantas cosas que llenaron nuestras vidas”

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar

 “Con qué tersa dulzura
me levanta del lecho en que soñaba
profundas plantaciones perfumadas,
me pasea los dedos por la piel y me dibuja
en el espacio, en vilo, hasta que el beso
se posa curvo y recurrente
para que a fuego lento empiece
la danza cadenciosa de la hoguera
tejiéndonos en ráfagas, en hélices,
ir y venir de un huracán de humo”

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar

 “La prueba más dura
ese salto que consiste en
quedarse inmóvil al borde de
la plenitud sin bordes”

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar

 “Todo mañana es la pizarra donde te invento y te dibujo”

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar

Mendelssohn és a la teulada - Jirí Weil

© Bocins Literaris

Títol: Mendelssohn és a la teulada

Títol original: Na Strese Je Mendelssohn

Autor: Jirí Weil

Any: 1959

Traducció: Jaume Creus

Viena Edicions

 “Els arbres creixien, victoriosos i immortals. Donaven fruits i feien servei, i quan no tenien més remei que morir, morien dempeus. No eren làpides aixecades en memòria de l'extinció o per perpetuar el record, eren la vida que supera la mort”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

 “els seus cors bategaven espantats, perquè la forca s'elevava cap al cel, un monstre de dos caps en forma de T. S'estrenyien entre ells, perquè es trobaven perduts allà al fossat, sols enmig de gent estranya que se'ls mirava amb simpatia i horror, com si ja fossin morts”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

 “Volien encara veure el sol en un cel blau, però el cel estava tapat de boira. Volien, si més no, tocar la seva terra natal amb les mans lligades, però el terra dur estava glaçat. Volien encara escoltar una veu humana, però al seu voltant només hi havia silenci, de la Ciutat Fortalesa no arribava ni el més petit soroll. El món que estaven a punt d'abandonar era un lloc mort i insensible”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

 “Que davant seu parlessin amb tanta indiferència era el més terrible de tot. Significava que ja estava condemnat des del principi, que només tenia tant temps de vida com ells volguessin adjudicar-li, que per això no calia que es retinguessin en absolut de parlar: era un mort vivent”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

 “aquí la mort estava unida a depredadores operacions financeres, a netes i pulcres xifres en columnes, en màquines calculadores i en llibres de caixa. I a l'última habitació de la planta baixa seia l'ajudant del botxí amb uniforme, del rang més baix, però uniforme. Tenia a la mà un segell que aplicava sobre un tampó abans d'estampar-lo a una llista i a una altra, tot repetint mecànicament: <<llest>>”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil