Tornar és lluny- Francesc Garriga Barata

© Bocins Literaris

Títol: Tornar és lluny

Autor: Francesc Garriga Barata

Any publicació: 2013

Proa

Arran de la mort de Francesc Garriga el 2015, trobo Tornar és lluny. No havia llegit res d’ell i m’agrada. El descobreixo un cop mort: sensació que he fet tard una altra vegada. No hauria de ser difícil conèixer poetes vius i que m’agradessin. Em queda investigar la seva obra anterior i Swing una obra pòstuma que La Breu Edicions ha editat.

Nascut a Sabadell, fou un monjo franciscà caputxí que visqué a l’Amazònia. De retorn, va exercir la docència combinant-la amb la poesia. Quina injustícia per a ell que fos tardanament reconegut! Els premis a la seva carrera poètica, iniciada molts anys abans, li van arribar vorejant la seva fi (el prestigiós premi Carles Riba, el 2012).

Tornar és lluny parla sobre la vellesa. El poeta percep el final a prop, té la mort a tocar i en parla obertament. Malgrat el seu passat, en els poemes no se li filtren influències religioses. La vida se li escapa i ens ho explica sense transcendència. Ens trobem davant un llibre intel·ligent, ple d’un saber franc. És difícil fer-ho senzill i fàcil i que sigui veritat, i Garriga n’és capaç. La seva poesia traspua ironia i escepticisme. Utilitza versos sense títol, sense majúscules (ni darrere els punts), amb un llenguatge planer. Aquests versos minúsculs els entenc com un gest d’humilitat, com si no volgués donar-se importància i just el que aconsegueix és ben bé el contrari: la grandesa d’uns poemes breus que es van assaborint en relectures posteriors.