“Al mig de la sendera de la vida

cal aturar-se un dia i mirar enrere.

Perquè, passat el temps, arriba una hora

que trobarem amarg el vi a les copes

i un gust de cendra inevitable als llavis.

Hem enterrat els pares i amics,

cada dia enterrem els més bells somnis.

I és que sembla destí obligat de l'home

anar enterrant allò que més estima”

Poesia completa 1982-2014. Gerard Vergés