Rainer & Lou Cartes seleccionades Volum I - Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé

© Bocins Literaris

Títol: Rainer &Lou- Cartes seleccionades Volum I

Títol original: Briefwechsel Rainer Maria Rilke- Lou Andreas-Salomé

Autors: Rainer Maria Rilke- Lou Andreas-Salomé

Traducció: Joan Fontcuberta

Any: 1897-1926

Editorial Límits

Rainer & Lou és l’evolució d’una amistat de gairebé 30 anys entre el malenconiós i profund poeta Rainer Maria Rilke i la moderna i lliure pensadora russa, Lou Andreas- Salomé, condensada en una selecció de cartes que engloben dos volums.

Rainer i Lou es coneixen a Munic el 1897. Ell té 21 anys i l’ambició de ser poeta i ella en té 15 més, està casada i ha influït a uns quants intel·lectuals, entre ells Nietzsche del qual rebutjà una proposta matrimonial (més endavant coneixerà Freud i serà la seva deixebla). Rilke i Lou s’enamoren a primera vista, es fan amants durant tres anys fins que ella trenca la relació amorosa. Després d’un silenci de dos anys, admirablement retroben la seva amistat epistolarment fins la mort del poeta.

Tot i que la correspondència és un dels gèneres literaris que més m’agraden, perquè accedim a pensaments i sentiments reals, que pertanyen de debò a algú; per primera vegada, llegint les cartes de Rainer i Lou (sobretot les primeres), m’he sentit una intrusa. Les cartes d’amor no s’haurien de fer públiques. Eren d’ells dos i no hi hauríem de tenir accés. Són d’una intimitat i privadesa tal que em sap greu llegir la part tendra i vulnerable del Rilke enamorat. Malgrat això, quina delícia! No les hauríem de poder llegir i que bé poder llegir-les.

Abans de criticar la cursileria del pobre Rilke, si us plau, rememorem les cartes d’amor pròpies, si és que n’hem escrit o si és que n’hem rebut, i ens adonarem que l’enamorament aliè sempre sembla carregós, embafant, amb un excés de sentimentalisme, i en canvi el propi sembla autèntic, únic, bonic, extraordinàriament bonic i aleshores amb aquesta nova lectura, tornem a agafar les cartes. Que bonic llegir les cartes d’amor que Rilke li envia a Lou, encomanen l’enamorament que sentia per ella. Ara voldria llegir o  saber més coses de la Lou.

El poeta demana constantment. Té una necessitat molt gran, insaciable de comunicar-se amb la Lou. Es conserven moltes més cartes de Rilke que no pas de Lou, perquè Rilke en va escriure més i, perquè quan van tallar la relació amorosa Lou li demanà que cremessin les cartes que s’havien escrit, cosa que Rilke va fer, i ella no. Lou l’estima, però ell l’absorbeix massa. Rilke és una ànima poètica que, exhibida en la seva totalitat, atabala, satura, ofega. Lou el deixa pel bé de tots dos.

Quan es retroben dos anys després, Rilke té pendent explicar-li moltes coses, les que no li ha pogut explicar, les seves pors i neguits, la seva visió del món parisenc, gran ciutat on no hi ha està còmode i no s’hi sent acollit. No vol que quedin escletxes. Vol saber d’ella, però sobretot ell vol explicar. Observador al detall de les persones i de les seves ànimes, es comença a filtrar en les cartes el gran poeta que va ser. Rilke és un ésser ultrasensible que pateix i és capaç d’impregnar-se de patiment humà. És d’una empatia malaltissa. Com li diu Lou, és el poeta dels fatigats i afeixugats.

Lou és una dona lliure i valenta. Rilke l’admira, és el seu referent. Ella l’escolta pacientment, és el que Rilke necessita d’ella: la veu que l’escolta i que l’entén. És la seva primera lectora. Ell li confia tots els seus pensaments i ella, generosa, els acull amb amor i tolerància. Assumeix aquesta funció receptora. Li fa de guia espiritual. La maduresa d’ella encamina al jove poeta cap al seu destí. El Rilke poeta potser no hagués existit sense una Lou confident. Que diferent em sembla aquest Rilke que ara llegeixo de la maduresa que exhibia a Cartes a un poeta jove on donava consells a l’aspirant a poeta Kappus. I quina gran dona que em sembla Lou, que fou la font on Rilke bevia assedegat.

En les cartes els dos amics parlen sobretot del procés creatiu de Rilke, el seu reconeixement com a poeta, el conflicte intern de conjugar la seva vida autèntica (potència creadora) amb la seva vida real (la quotidiana vida familiar), el desfici de voler crear i no sortir-se’n. Teoritzen sobre l’art, Rilke que ha estat aprenent i secretari de Rodin a Paris, li explica què ha après del seu mestre. Rilke li bolca el seu neguit existencial i Lou l’escolta i li dóna pau, el salva d’ell mateix. Ella és el seu refugi. Rilke s’hi comunica a traves de les cartes, però també a través dels llibres que escriu. Sempre es dirigeix a Lou. Tot el que escriu, ho escriu per a ella.

Aquest primer volum inclou una selecció de cartes de 1897, quan es van conèixer, fins el 1912. Tret del buit de dos anys, la resta de correspondència és continuada. Al ser una selecció de cartes, apareixen talls de mesos o anys i em molesta no saber si és per la selecció o perquè no es van dir res en aquell període. Si m’he volgut llegir la seva correspondència, ara la voldria tota sencera, tan m’és si ocupa tres-centes pàgines o dues mil. Em consola saber que encara em queda el segon volum per gaudir d’aquesta amistat íntima i intel·lectual entre dos éssers que es tenien una estima veritable.