©
Bocins Literaris
|
Títol: Del desig
Títol original: Do desejo
Autora: Hilda Hilst
Traducció: Josep Domènech
Ponsatí
i Joana Castells Savall
Any: 1992
Després de l’Amant de Marguerite Duras em sento
atreta pel títol d’aquest poemari d’autora i editorial noves per a mi, així que
llegeixo desordenadament Del desig de
Hilda Hilst i me’l compro. A la introducció, trobo que la mateixa Hilst proposa
aquesta mena d’aproximació als seus llibres. Llegir un llibre sense saber res
de l’ella, tenir com a experiència només la lectura del llibre en concret i, en
acabat de llegir-lo, dir senzillament “m’agrada”.
Hilst va néixer a Brasil el
1930, va ser una poeta fascinada per la sexualitat, provocadora i excèntrica. Dirigeix
la seva vida cap a la passió i la promiscuïtat, es mostra lliure davant de les convencions morals. Després d’una vida
social intensa a la ciutat, als 33 anys es retira a la seva Casa do Sol, al camp, per gaudir d’una
vida a la natura i dedicar-se de forma plena a la lectura, l’escriptura i el pensament.
Es reclou per desentrellar el misteri de la creació literària rodejada de
llibres, obres d’art, converses i lectures compartides. Un punt de trobada
d’amics i amants, d’intel·lectuals i persones creatives amb un plantejament
vital similar al seu.
Del
desig és una edició bilingüe, en
portuguès Do desejo. Està format per 7 llibres: Del desig, De la nit, Amavisse, Via espessa,
Via buida, Alcohòliques i Sobre la teva faç immensa. Hilst escriu sobre la
passió centrada al cos, l’absència de la persona estimada, la nostàlgia,
l’abandonament de la consciència, la cerca dels límits de l’escriptura, la
revelació creativa lligada a l’alcohol, l’abandonament als excessos, la bogeria
i l’eternitat. Busca el camí de la plenitud mitjançant una via entre mística i
obscena. Dels 7 llibres, em quedo amb els tres primers, amb diferència
(senzillament m’agraden). Amb la resta del poemari no hi he acabat de
connectar. Potser Hilst és massa complexa per a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada