5/2/19

Rainer & Lou Cartes seleccionades Volum II - Rainer Maria Rilke i Lou Andreas- Salomé


© Bocins literaris
Títol: Rainer & Lou- Cartes seleccionades Volum II
Títol original: Briefwechsel Rainer Maria Rilke- Lou Andreas-Salomé
Autors: Rainer Maria Rilke- Lou Andreas-Salomé
Traducció: Joan Fontcuberta
Any: 1897-1926
Editorial Límits

Bolcant els bocins del llibre, m’adono que he llegit el segon volum de la correspondència entre Rilke i la Lou Andreas-Salomé,  dos anys després (clavats) de la lectura de Rainer & Lou Cartes seleccionades Volum I. Ni fet expressament! Les cartes es reprenen allà on les vaig deixar, al 1912 i continuen fins al 1926, any en què Rilke mort, a l’edat de 51 anys. Les cartes són el testimoni d’una amistat que perdura en el temps encara que en aquest període s’escriuran i es veuran molt poc.

En aquest segon volum, un seguit de fets desestabilitzen Rilke: la separació de la seva dona, la Primera Guerra Mundial, l’encadenament de diversos desenganys amorosos i la dificultat creadora, que portaran al poeta a llargs moments d’introspecció, amb la tranquil·litat de saber que Lou sempre hi serà quan ell reprengui el contacte. Lou és una dona forta, ajuda a Rilke quan es deixa i li respecta la llunyania quan la necessita. S’estimen malgrat els silencis. Lou va saber aturar la relació amorosa abans que Rilke l’abandonés com feia (i va continuar fent) amb totes les seves amants. A part del vincle emocional que els lliga, intel·lectualment són molt propers i s’enriqueixen buscant l’opinió de l’altre en tot allò que escriuen o llegeixen.

El poeta s’entossudeix a veure la poesia apartada de la vida i durant una dècada pateix amb escreix la sequera de les muses, que finalment el recompensen amb les Elegies de Duino, i Sonets a Orfeu de regal. En la maduresa, Rilke aconsegueix ser el poeta que somiava, en part gràcies a Lou que va ho copsar  des d’un inici. Per la seva banda, Lou continua amb una activitat imparable i descobreix en la psicoanàlisi (com alumna de Freud), una branca professional que la captivarà i en la qual s’hi bolcarà del tot. Lou, davant el neguit existencial del seu amic, li proposa tractament terapèutic, però aviat tots dos s’adonen que la creació de Rilke es nodreix del seu patiment de forma indissociable. Rilke escull la poesia, i mentre  transforma (per als seus lectors) l’aflicció en bellesa, ell no és capaç de trobar-hi consol.

He de dir que aquest volum se m’ha fet una mica feixuc. L’intercanvi d’opinions sobre el procés creatiu i la psicoanàlisis m’han costat de seguir a estones, i l’estat anímic depressiu de Rilke amb l’agreujant del dolor físic provocat per la leucèmia tampoc ho ha fet fàcil. Per contra, s’agraeixen els consells balsàmics de Lou que van alleujar les asprors vivencials de Rilke i la lectura dels bonics fragments on s'evidencia la gratitud i l'estimació que es tenien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada