Esperando a Godot - Samuel Beckett

© Bocins Literaris

Títol: Esperando a Godot

Títol original: En attendent Godot

Autor: Samuel Beckett

Any: 1952

Traducció: Ana María Boix

Tusquets Editores

Esperando a Godot de Samuel Beckett planteja el problema de l’existència de forma extrema en una obra de teatre de dos actes, plena de sentències filosòfiques repartides enmig de diàlegs aparentment absurds. Estragon i Vladimir (o Gogó i Didi) es troben cada capvespre en un lloc desolat on no hi ha res, tret d’un arbre i una pedra gran on seure per tal d’esperar Godot abans no caigui la nit. Els dies, marcats pel tedi existencial, se’ls fan tots iguals. No saben des de quan l’esperen ni fins quan l’esperaran. Potser des d’ahir o potser tota l’eternitat.

Qui és Godot? Què representa? Què és allò que s’espera i mai no arriba? La felicitat? Déu? (en anglès, God, i d’aquí Godot?) Beckett va negar diverses vegades que es volgués referir a Déu, però el nom sembra sospites. Els protagonistes no coneixen Godot, però un nen que treballa per ell els porta el missatge, dia sí dia també, que l’endemà vindrà. Didi encarna la paciència, la tenacitat, la raó, la memòria; Gogó, l’acció, el dubte, el convenciment, l’oblit. A part d’ells dos, apareixen a escena, en Pozzo i el seu esclau en Lucky, els quals podrien simbolitzar el poder i la submissió de la humanitat respectivament. ¿Beckett volia retratar també un món que obeeix ordres sense qüestionar-les, un món que accepta i no es rebel·la?

Pozzo i Lucky són personatges que evolucionen, en canvi Gogó i Didi no. ¿És perquè el pes de l’eternitat se sent més sobre un mateix que sobre els altres? El tedi i l’avorriment és un afer del jo? Gogó i Didi volen abandonar, però sempre es queden ja que no poden fer res més. Esperar mentre viuen, esperar perquè viuen. Marxar és no tenir esperança i l’ésser humà, resilient i adaptable, ha d’esperar Godot, sigui el que sigui.

Casualment ara representen l’obra a la sala Beckett. Si el text és notable, la interpretació és brillant. Si encara hi sou a temps, no us la perdeu.