“A la seva faç empolvorada semblava dur, estergides, un munt d'històries de llibertinatge; els seus llavis petits, desperfilats per innombrables besades, aixafats per la continuada impressió d'altres llavis sedents i lúbrics, es contreien amb expressió lassa; i el seu nasset delicat i elàstic, de badius impetuosos, semblava rastrejar de continu sentors de luxúria”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “a tothom és plaent dirigir una darrera mirada als llocs on s'han tingut emocions i és dolça la melangia que deixen al cor les finestres barrades, darrera les quals, ignorant el nostre pas, resten persones volgudes”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “era un home d'aquests que no fan nosa ni servei enlloc, que els mireu i no els veieu, que hi parleu i no els sentiu, d'una mida regular, d'unes fesomies esborradisses, d'uns gestos amesurats, d'una veu més prima que gruixuda i d'unes idees tan normals que semblen de tothom i no són de ningú”

Josafat – Prudenci Bertrana

Giú nella valle - Paolo Cognetti

© Bocins Literaris

Títol: Giú nella valle

Autor: Paolo Cognetti

Any: 2023

Giulio Einaudi Editore

 “La voce del fiume è appena un sussurro: una pozza, una rapida, una pozza, poi l'ansa dove cambia direzione. Come la vita che gira”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

 “il buio non veniva mai. Era estate, anche se lassú è estate per modo di dire, e il sole calava verso nord con questo tramonto infinito, restava appeso all'orizonte per ore. Finché diventava un'alba e il sole risaliva”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

 “indietro non si torna. Il fiume scorre da una parte sola”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

 “per i bagni nel fiume c'era una stagione, nella vita, che poi chissà perché passava. Poi veniva la stagione dei figli, delle case da comprare e ristrutturare, dei vantaggi di un lavoro salariato”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

 “Lo sai cosa vorrei, invece?, disse Alfredo.
Cosa?
Un bell'abbraccio da mio fratello. O anche fare a pugni, scegli tu. Ma qualcosa di vero”

Giú nella valle – Paolo Cognetti

Estiu - Ali Smith

© Bocins Literaris

Títol: Estiu

Títol original: Summer

Autora: Ali Smith

Any: 2021

Traducció: Dolors Udina

Raig Verd Editorial

 “sempre hi ha un estat d'emergència en algun lloc. Som innocents si creiem que la vida no és l'hòstia de surrealista normalment per a la majoria de gent que mira de guanyar-se la vida”

Estiu – Ali Smith

 “Sempre estem buscant la fulla totalment oberta, l'escalfor oberta, la promesa que un dia proper serem capaços de jeure i tenir l'estiu fet per a nosaltres; un dia proper el món ens tractarà bé. Com si fos realment un final més amable i no fos només possible sinó segur, una harmonia natural que s'escamparà als teus peus, es desenrotllarà com un paisatge il·luminat només per a tu”

Estiu – Ali Smith

 “No vull tenir totes aquestes personalitats diferents que em segueixen pertot deixant emprentes a la neu neta acabada de caure de la meva vida”

Estiu – Ali Smith

 “potser l'art és això. Una cosa que t'impressiona misteriosament i no saps per què”

Estiu – Ali Smith

 “Gràcies a Déu que tenim els joves. Jo hi confio.
Sí, això. Doneu-nos tota la responsabilitat ara que ho heu espatllat tot, però no ens doneu cap poder amb què canviar-ho tot”

Estiu – Ali Smith

 “Massa pobres per tenir làpida. O potser no els calia, simplement. En els vells temps no en posaven. Perquè qui pot oblidar on està enterrada la persona que estimes?”

Estiu – Ali Smith

 “No sabia, no sap, com expiar-ho. Ho ha de corregir.
Però com esmenes un record?”

Estiu – Ali Smith

 “al llarg de les èpoques i de les distàncies globals, el que tots els pobles del món tenen realment en comú és moltes maneres similars de fer-se coses humiliants i doloroses els uns als altres”

Estiu – Ali Smith