20/6/25

 “El gran sol daurat dels Habsburg se li ponia definitivament, anorreat en l'abisme dels mons, fragmentat en una munió de petites esferes solars, que, com astres independents, il·luminarien tot de nacions independents”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

19/6/25

 “n'havia marxat content i animat cap a una contrada aventurera i cap al seu fill estimat. Ara hi tornava, sol, deixant enrere un fill solitari i aquella frontera on l'ocàs del món ja es veia tan clarament com es veu la tempesta congriant-se als afores d'una ciutat, mentre els carrers encara es mostren feliços i despreocupats sota el cel blau”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

18/6/25

 “La vida semblava transcórrer més ràpida que el pensament. I abans que hagués pogut prendre cap decisió ja era vell”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

17/6/25

 “Tots dos desitjaven que la carretera no s'acabés mai. Haurien volgut caminar així estona i estona, l'un al costat de l'altre. Tots dos haurien volgut dir alguna paraula, però tots dos callaven. Una paraula, una paraula aviat és dita. Aquesta no es deia. Per última vegada, pensà el tinent, per última vegada caminem així, l'un al costat de l'altre!”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

16/6/25

 “reconeixen tot d'una que només la por els havia empès a reunir-se, perquè cadascun d'ells temia quedar-se sol tancat entre quatre parets amb la seva por; però també reconeixien que ben poc els ajudaria el fet de quedar-se en colla, i que cadascú, tot i estar entre els altres companys, seguia sol amb la seva pròpia por”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

15/6/25

 “Com si li haguessin bescanviat la pròpia vida per una de nova, estranya, fabricada en un taller, cada nit en anar a dormir i cada matí un cop llevat es repetia el seu nou grau i la seva nova condició, es plantava davant del mirall i comprovava que el seu rostre era l'antic”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

14/6/25

 “Hi ha una por abans del plaer que ja és plaer, igual que una certa por a la mort pot ser mortal”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

13/6/25

 “Era tan senzill i irreprotxable com el seu full de serveis, i només la ira, que de tant en tant li sortia, hauria permès endevinar a un bon coneixedor dels homes que també en l'ànima del capità Trotta traslluïen les nocturnes fondàries on dormien les tempestes i les veus desconegudes dels ancestres sense nom”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

12/6/25

 “Havien nascut en temps de pau, i en pacífiques maniobres i exercicis havien esdevingut oficials. Encara no sabien llavors que cadascun d'ells, sense excepció, s'hauria d'enfrontar amb la mort pocs anys després. Llavors cap d'ells no tenia l'oïda prou sensible per percebre l'enorme engranatge del gran molí ocult que ja començava a moldre la gran guerra”

La marxa Radetzky – Joseph Roth

11/6/25

Poemes essencials - Joan de la Creu

© Bocins Literaris
Títol: Poemes essencials
Autor: Joan de la Creu
Any: 1578-1586
Traducció: Pere Lluís Font
Fragmenta Editorial

 “¡Oh llama de amor viva,
que tiernamente hieres
de mi alma en el más profundo centro!”

 Poemes essencials – Joan de la Creu

10/6/25

 “Mentre tu m'esguardaves,
sa gràcia els teus ulls en mi imprimien;
per 'xò tant m'estimaves,
i en això mereixien
els meus adorar allò que en tu advertien”

 Poemes essencials – Joan de la Creu

9/6/25

 “Oh nit que conduïres!,
oh nit amable més que no l'albada!,
oh nit que reunires
l'Amat amb son amada”

 Poemes essencials – Joan de la Creu

8/6/25

 “¿Per què, puix que llagares
talment aquest cor meu, no l'has curat?
I, puix que me'l furtares,
¿com és que l'has deixat
i no agafes el furt que m'has furtat?”

 Poemes essencials – Joan de la Creu

7/6/25

 “¡Oh cristalina fuente!,
¡si en esos tus semblantes plateados
formases de repente
los ojos deseados
que tengo en mis entrañas dibujados!”

 Poemes essencials – Joan de la Creu

6/6/25

La presonera II - Marcel Proust

© Bocins Literaris
Títol: La presonera II
Títol original: La prisonnière II
Autor: Marcel Proust
Any: 1925
Traducció: Josep Maria Pinto
Viena Edicions

 “L'únic veritable viatge, l'únic bany de joventut, seria no pas anar cap a nous paisatges, sinó tenir altres ulls, veure l'univers amb els ulls d'un altre, de cent altres, veure els cent universos que cadascun d'ells veu, que cadascun d'ells és”

La presonera II – Marcel Proust

5/6/25

 “la naturalesa que reprimim no deixa pas menys d'habitar en nosaltres”

La presonera II – Marcel Proust

4/6/25

 “Hi ha certs estats morals, i principalment la inquietud que, com que només ens presenten dues alternatives, tenen alguna cosa de tan atroçment limitat com un simple sofriment físic”

La presonera II – Marcel Proust

3/6/25

 “allà on hi ha perill per al culpable, l'interès és el que dicta la confessió”

La presonera II – Marcel Proust

2/6/25

 “les paraules tristes que pronunciem, ni que sigui de manera mentidera, porten en si mateixes la seva tristesa i ens la injecten profundament; potser perquè sabem que simulant un adéu evoquem per anticipació una hora que arribarà fatalment més tard; a més, no estem segurs del tot que no haguem acabat de desencadenar el mecanisme que farà tocar aquella hora”

La presonera II – Marcel Proust

1/6/25

 “l'amor sempre el tenim al cor en estat d'equilibri inestable”

La presonera II – Marcel Proust