 |
©
Bocins Literaris
|
“Només pot ser mestre qui viu, és a
dir, qui desitja. El mestre no pot ser dogmàtic, ni grandiloqüent. Pot i ha
d'ensenyar de manera incisiva, però
sempre des del desig i la passió. Mai des de la fredor.
Moltes vegades allò que manca no són
idees, sinó veritat”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
“la vida, la família, un lloc i un sostre, un paisatge, uns germans i uns amics… Cada dia se'ns dóna el dia. Cada dia se'ns dóna el món. ¿Com respondre- no pas per igualar- a tanta donació sinó amb donació? Vet aquí l'emergència de l'imperatiu de l'amor: estima. Estima molt”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
“La propaganda cerca adhesió per incrementar l'evasió o per incrementar el consum. En canvi, la veritat de la manifestació demana que tu hi responguis. És un mateix qui ha de respondre a la bellesa i a la veritat del món. Bellesa i veritat no alleugen la càrrega, més aviat al contrari, demanen més atenció i més responsabilitat”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
“El contrari de la pressa no és la lentitud, sinó el fet de tenir temps. Tenir temps és la condició de possibilitat de la cura, de l'estudi, del somieig imaginatiu i de la creació. Mentre que l'acceleració i l'atapeïment ens afebleixen, tenir temps pertany a la salut dels bons ritmes”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
“No hi ha domini més gran que aquell en què l'esclau no sap que ho és. La gran habilitat del nou amo és que manlleva la llibertat sigil·losament. Instal·lats i distrets, no notem ni l'alienació ni la garjola. És ben paradoxal que sigui el creixement exponencial de la informació allò que suscita la nova ignorància”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
“Hi ha casa perquè hi ha intempèrie. I
la intempèrie demana empara.
Hi ha escola perquè hi ha món. I el
món demana atenció.
Hi ha casa i hi ha escola perquè, en
l'empara i en l'atenció, cadascú pot fer camí i madurar, per donar fruit.
¿Quina mena de fruit? De més casa i de
més món”
L’escola
de l’ànima – Josep
Maria Esquirol
 |
©
Bocins Literaris
|
“Descansar en la plenitud, heus aquí el desig més ardent de qui s'afanya per assolir l'excelsitud. I no és el no-res una forma de plenitud?”
La mort
a Venècia – Thomas
Mann
“Imatge i espill! Els seus ulls abraçaren la noble silueta que es dreçava allà baix vora el blau, i en un moment de deliri extàtic cregué copsar amb aquella mirada la mateixa bellesa, la perfecció feta pensament de Déu, la perfecció una i pura que viu en l'esperit i de la qual tenia davant seu una imatge i semblança, que feia de bon adorar”
La mort
a Venècia – Thomas
Mann
“era el poeta de tots aquells que treballen arran de l'esgotament, dels afligits, dels qui, tot i estar extenuats, es mantenen ferms, de tots aqueixos moralistes de l'acció que, mancats de talla i escassos de mitjans, a força d'enganyar-se amb somnis i d'administrar-se assenyadament, assoleixen, si més no per un quant temps, de crear-se la impressió de la grandesa”
La mort
a Venècia – Thomas
Mann
“és bo que el món només conegui l'obra bella i no els seus orígens ni les condicions en què ha aparegut; perquè el coneixement de les fonts d'on ha brollat la inspiració potser determinaria el desconcert i l'astorament del lector, i l'exquisitat de l'obra restaria sense efecte”
La mort
a Venècia – Thomas
Mann
 |
©
Bocins Literaris
|
“Fes, poeta, un esforç per
retenir-les,
per molt poques que siguin les que
s'estan immòbils,
les visions del teu desig.
Posa-les, mig ocultes, dins de les
teves frases.
Fes, poeta, un esforç per
conservar-les,
quan es desperten dins del teu cervell
de nit, o en l'esclat del migdia”
Les
poesies – K.P.Kavafis
“Fuig el dia monòton, i el segueix
un altre dia idèntic, monòton. Passarà
el mateix, que de nou es repeteix.
Els instants són iguals: un ve,
l'altre se'n va.
S'acaba el mes i porta un altre mes.
L'avenir, qualsevol se'l pot imaginar:
serà l'ahir avorrit, i no res més.
Ja l'endemà, a la fi, no sembla un
endemà”
Les
poesies – K.P.Kavafis
 |
©
Bocins Literaris
|
“No creo que el amor sea la virtud a través de la cual se resuelvan los problemas internacionales. Se requieren otras virtudes. Se requiere sentido de la justicia pero también sentido común, imaginación, habilidad extrema para imaginar al otro. Se requiere la capacidad racional de comprometernos y, a veces, de hacer sacrificios y concesiones”
Contra
el fanatismo – Amos Oz