Entre la solitud i el somni - Carson McCullers

© Bocins Literaris

Títol: Entre la solitud i el somni

Títol original: Essays and other writings

Autora: Carson McCullers

Traducció: Alba Dedeu

Any: 1940-1966

L’Altra Editorial

Entre la solitud i el somni de la Carson McCullers és un recull de 19 escrits curts publicats del 1940 al 1966 a diverses revistes. L’he catalogat com assaig perquè el títol original així ho fa, però també es podria encabir en el format de memòries.

Els temes que hi tracta són diversos. S’inicia amb el descobriment del Nadal barrejat amb la gelosia- crueltat que sent cap a la seva germana petita. També escriu sobre  el paper dels americans a la segona guerra mundial. Carson com a pacifista i defensora de la llibertat i la democràcia, sent una tristesa immensa al veure que els valors humanistes es trenquen i es posa a la pell dels joves que s’allisten a la guerra conscients del sacrifici personal i no amb la idea enganyosa de glòria, i a la pell de les esposes en temps de guerra. Els temps convulsos creen una necessitat d’expressar i protegir l’amor que està en perill a causa de la separació física i de la guerra. La solitud és ben present als seus escrits i la considera el mal americà malgrat serveixi com a recerca de la pròpia identitat.

McCullers fou una lectora precoç. Ens descobreix els llibres i autors que li van obrir el món. Començant per L’illa del tresor i Poe, més endavant troba de forma explosiva la literatura russa, amb Dostoievski, Txèkhov, Tolstoi, Gógol i Turguèniev, i més tard l’absorció tranquil·la de la literatura francesa amb Baudelaire i Proust. Entre els seus autors de capçalera també hi afegeix Goethe, Rilke, Kafka, D. H. Lawrence, Whitman, Faulkner, Hemingway, Mansfield, Mann, Joyce... al compartir autors i que em parli de llibres, em dona la impressió que ens coneixem. Relaciona la literatura russa realista amb la seva literatura del sud i hi troba trets sociològicament comuns; segons ella, la força de les dues recau en el fet que han estat capaces de detallar amb la mateixa gravetat i encert, fets transcendentals barrejant-los amb fets quotidians i insignificants.

L’assaig més llarg és l’esbós del seu futur llibre El cor és un caçador solitari, que tracta la revolta de l’ésser humà contra l’aïllament interior i l’anhel d’expressar-se en alguna cosa més gran que en ell mateix. Comparteix amb nosaltres notes sobre l’estructura del que serà el llibre, comentaris generals, la definició dels personatges i les seves relacions, la ubicació, la tècnica utilitzada, la distribució. McCullers vol elaborar una novel·la rodona i completa. La seva escriptura s’entreté en detalls aparentment sense importància. Acostuma a crear personatges que estan aïllats i que no saben rebre o retornar l’amor. Els crea un impediment físic (potser perquè ella es va quedar paralítica del costat esquerre amb només 31 anys) per expressar l’impediment real, que sol ser espiritual.

L’esbós i la resta de notes sobre escriptura són com anar a una classe magistral o fer un curs d’escriptura exprés. Per a la gent que provem d’escriure, segurament el llibre és prou valuós només per aquest capítol. Ens ensenya que no cal saber-ho tot per escriure, que la intuïció i la imaginació complementen el treball de l’autor. Opina que la prosa sempre hauria d’estar fusionada amb la poesia i que aquests somiadors conscients que són els escriptors bàsicament escriuen per la gran necessitat de comunicar-se.

“De vegades penso que la grandesa de la literatura russa es deu al fet que els escriptors russos, potser més que els de cap altre lloc, han estat capaços d'acceptar les condicions de l'existència humana”

Entre la solitud i el somni. Carson McCullers

“la funció paral·lela d'una obra d'art és que sigui comunicable. ¿Quin valor té, una creació que no es pot compartir? La visió que refulgeix en l'ull d'un boig no té cap valor per a nosaltres. Per això, quan l'artista es troba que rebutgen la seva creació, li agafa por que la seva ment s'hagi replegat en un estat solitari i incomunicable”

Entre la solitud i el somni. Carson McCullers

“em va assenyalar amb el seu llarg dit índex i va dir: <<T'admiro, Carson, per la teva ignorància>>. Jo vaig dir: <<Per què?>>. Ell em va preguntar: <<Quan va ser, la Batalla de Hastings, i per què va passar? Quan va ser, la Batalla de Waterloo, i a què es devia?>>. Jo li vaig dir: <<John, em sembla que no m'importa gaire>>. Ell va respondre: <<És això el que vull dir. Tu no t'omples inútilment el cervell amb els fets de la vida>>”

Entre la solitud i el somni. Carson McCullers

“sempre busquem alguna cosa. Vaguem, ens fem preguntes. Però la resposta rau en cada cor individual: la resposta de la nostra identitat i de la manera com podem dominar la solitud i sentir que, per fi, formen part d'alguna cosa”

Entre la solitud i el somni. Carson McCullers

“Vull que sàpigues que l'amor que sento per tu ha donat a la meva vida, a la meva capacitat per a tota mena d'experiències, una intensitat i un vigor que altrament no tindrien. Vull que sàpigues que gràcies a tu, l'amor que sento pels altres, la meva fe en el triomf últim de l'esperit humà, ha crescut i s'ha refermat. I vull que sàpigues que lluitaré amb totes les meves forces per conservar aquest amor, de la mateixa manera que tu compliràs la part que et toca en aquesta lluita, en algun indret llunyà. Sabem per què lluitem”

Entre la solitud i el somni. Carson McCullers

“És durant el temps de la més gran de les calamitats, la guerra, que els éssers humans s'adonen de fins a quin punt la felicitat personal és fugissera i fins a quin punt és precari el control que tenim del timó de les nostres vides personals; perquè la guerra i l'atzar són inseparables”

Entre la solitud i el somni. Carson McCullers

“Diuen que sabem contra què lluitem, però que no diem clarament a favor de què lluitem. Volen que ens parem a forma eslògans. És com si li demanessis a un home mig escanyat i a punt d'ofegar-se per què es resisteix. L'home no es diu a si mateix que lluita perquè mentre li tenallin la tràquea no pot agafar aire. No es recorda a si mateix que l'aire conté oxigen, i que és mitjançant el procés de l'oxidació que el cos obté l'energia per funcionar. No es queda quiet dient-se que té tres minuts de gràcia per trobar les raons que l'empenyen a enfrontar-se al seu opressor i a respirar. Un home que es troba en un perill semblant es limita a lluitar. Lluita per alliberar-se, per l'aire, per la vida, i resisteix amb cada gram de força que té al cos. No deixa de lluitar fins que no se li ha esvaït l'últim rastre de consciència, o fins que se li permet tornar a respirar”

Entre la solitud i el somni. Carson McCullers

“Jo portava una gran pancarta que deia CONTRA LA GUERRA I EL FEIXISME. Tot era o blanc o negre. La guerra era dolenta, el feixisme era dolent; eren la mateixa cosa. Llavors no teníem ni idea que algun dia hauríem de triar entre una cosa o l'altra”

Entre la solitud i el somni. Carson McCullers

“Aquesta avidesa de conèixer món era per a en Lester una autèntica passió. Quan parlava de les ciutats europees, els seus ulls grisos s'obrien d'allò més, i s'hi veia una mena de bogeria silenciosa. De vegades, mentre sèiem allà, un cotxe parava al costat del dispensador, i el tracte que en Lester donés al client depenia de diverses coses. Si coneixia el conductor, si era algú d'allà a la vora, en Lester no s'hi esforçava gaire. Però si la matrícula del cotxe era d'algun lloc distant, com Nova York o Califòrnia, li netejava el parabrisa afectuosament, i la veu se li tornava suau i embarbussada”

Entre la solitud i el somni. Carson McCullers

“Per primera vegada era conscient que la mare m'estava enredant, i rumiava.

-¿És de debò, Jesús? Jo sé que Santa Claus i Jesús són parents propers.
La mare va deixar de fer mitja.
-Santa Claus és cosa de joguines i botigues, i Jesús és de l'església.
En sentir esmentar l'església em van venir al cap l'avorriment, els vitralls, la música d'orgue, la impaciència. Si l'església era Jesús, odiava tant l'església com Jesús. Només m'estimava Santa Claus, i Santa Claus no existia”

Entre la solitud i el somni. Carson McCullers