Walden o la vida als boscos - Henry David Thoreau

© Bocins Literaris

Títol: Walden o la vida als boscos

Títol original: Walden or the life in the woods

Autor: Henry David Thoreau

Traducció: Anna Turró i Armengol

Any: 1854

Símbol Editors

Walden o la vida als boscos  de Henry David Thoreau és un assaig basat en l’experiència del filòsof després de viure al bosc durant poc més de dos anys a una cabana construïda per ell a tocar del llac Walden (i només a una milla de Concord, la seva ciutat) a les terres de Ralph Waldo Emerson, conegut transcendentalista nord-americà i mentor seu.

Thoreau escriu sobre ell perquè és sobre qui més sap i té molt present que la seva vida només serveix per a ell, en cap cas no vol donar consells. Es refugia al bosc amb la idea d’abandonar les coses supèrflues i per aventurar-se a la vida. Per a ell la simplicitat i la senzillesa són dos valors imprescindibles, i potser únics, per gaudir de la vida. Qüestiona el progrés si no té la motivació de fer-nos millors o bé ajudar-nos. Es posiciona en contra la moda, el luxe i les coses innecessàries. És crític amb el sistema de vida, segons ell erroni, que l’home occidental ha adoptat i pretén viure lliure, sense compromisos i sense possessions. Ens diu que al bosc, a diferència de les grans ciutats, no ens podem sentir sols, que la natura sempre ens rep mentre que nosaltres, humans desagraïts, només en cerquem el guany.

A prop de Walden, el filòsof es dedica a observar la vida de la natura, sobretot la vida animal però també ens desespera, més que entretenir-nos, amb les descripcions de tres pàgines sobre el color del llac, la formació de glaç, les bombolles del gel o els seus balanços d’ingressos i despeses. Bàsicament ens explica el seu dia a dia i els pensaments que ha generat durant aquesta temporada fora de la ciutat. Aprofita la millor hora del dia, el matí desvetllador de pensaments, per a la lectura dels clàssics. Ens parla de la importància de triar bé els llibres que llegim i ens indueix a voler aprendre i estudiar durant tota la vida. Ens pregunta sobre la falsa hospitalitat, més pendents de presumir i mostrar les nostres cases, que no d’acollir de forma sincera a aquells que hostatgem. La casa ha de ser sinònim de companyia i conversa i ens recomana allunyar-nos de les amistats massa fàcils i també de la hipocresia i la falsa bondat.

Thoreau aparentment autosuficient gràcies a la pesca, la caça i al cultiu de fileres interminables de mongetes, el cert és que sovint complementa la seva dieta magra, amb visites freqüents a casa dels seus parents a Concord, i un cop saciat l’estómac i empatxat de companyia humana, torna al seu refugi boscà per gaudir de tardes de pluja dins la cabana o passejos a la deriva amb la barca pel seu llac estimat. Mentre viu al bosc, Thoreau viu el present de forma plena.

Conclou sàviament dient que hem d’acceptar i viure la pròpia vida sense esquivar-la ni menysprear-la, que ens hauríem d’explorar millor a nosaltres mateixos abans que dedicar-nos a voltar pel món, que no deixem de perseguir els nostres somnis i que resguardem els pensaments més que no les propietats.

Els primers capítols m’agraden força i el llegeixo amb ganes, però conforme avança, se’m fa llarg i em costa no deixar-lo. Reconec que no tinc un bon moment lector per causes externes al pobre Thoreau i potser li faig pagar a ell, però trobo que abusa de les metàfores. Em carreguen. Cap a la meitat de l’assaig, com un punt d’inflexió, Thoreau es comença a contradir perquè després d’haver fet un cant a la salvatgia, se li desperta amb força la seva part puritana i es manifesta contra els plaers sensuals, defensant la castedat i el control de les passions mitjançant la dedicació al treball com a eina per aconseguir la puresa. Però clar, que ho recomani ell que s’agafa dos anys sabàtics, no li dona un marge de credibilitat gaire ampli. Alguns capítols, sobretot els finals, se’m fan prescindibles. Em sap greu sobretot perquè tenia expectatives altes; de fet, m’hagués comprat tota la seva obra després d’haver llegit Caminar. Al acabar Walden he tingut una mica la sensació d’engany, malgrat això, no puc descartar que en part hagi estat culpa meva així que no refuso tornar a Thoreau més endavant. Agafar distància per tornar-ho a intentar, i és que el seu assaig Desobediència civil és massa temptador per no anotar-lo a la llista de lectures futures.

“pot molt ben ser que aquell que dedica més temps i diners en els necessitats sigui aquell que, pel seu estil de vida, contribueixi més en la producció de misèria que intenta alleujar en va. És el pietós traficant d'esclaus que dedica el que ha recaptat d'un de cada deu esclaus per comprar un diumenge de llibertat per a la resta”

Walden o la vida als boscos. Henry David Thoreau

“és més senzill navegar mil milles a través del fred, la tempesta i els caníbals, en un vaixell del govern amb cinc-cents homes i nois per ajudar-nos, que explorar en solitari el mar privat, l'Atlàntic i el Pacífic del nostre ésser”

Walden o la vida als boscos. Henry David Thoreau

“ser un convidat vol dir ser presentat amb la llibertat de la casa i no pas cautelosament exclòs de set vuitenes parts, tancat en una cel·la concreta on et diguin que et sentis com a casa, en un confinament solitari. Actualment l'amfitrió no t’admet a la seva llar, sinó que demana al paleta que us en faci una en algun racó del passadís, i l'hospitalitat és l'art de mantenir-nos a la major distància possible”

Walden o la vida als boscos. Henry David Thoreau

“Som una raça de titelles que amb prou feines alcem el vol en els nostres viatges intel·lectuals més enllà del diari”

Walden o la vida als boscos. Henry David Thoreau

“M'estimaria més seure sobre una carbassa i tenir-la per a mi sol que no pas estar en un indret atapeït de gent però damunt un coixí de vellut. M'estimaria més moure'm per la terra en un carró de bous i tenir el camí lliure, que anar al cel amb un vagó modern d'un tren d'excursions i respirar malària tot el camí”

Walden o la vida als boscos. Henry David Thoreau

“Qui hauria progressat més al cap d'un mes: el noi que s'ha fabricat una navalla que ell mateix hagués extret i fos buscant informació de tot el que li fos necessari per dur-ho a terme, o bé el noi que ha assistit a totes les classes de metal·lúrgia de l'institut i hagi rebut una navalla Rodgers com a regal del seu pare? Quin és més probable que es talli amb l'instrument”

Walden o la vida als boscos. Henry David Thoreau

“A llarg termini els homes només encerten allà on apunten. Per això, encara que a curt termini hagin de fallar, seria millor que apuntessin a un lloc alt”

Walden o la vida als boscos. Henry David Thoreau

“Per a mi, cap home no ha perdut categoria per portar un pedaç a la roba, però estic segur que hi ha més preocupació, normalment, per portar roba a la moda, o almenys roba neta i sense pedaços, que per tenir una bona consciència”

Walden o la vida als boscos. Henry David Thoreau

“La riquesa supèrflua només pot comprar coses supèrflues. No calen diners per comprar el que necessita l'ànima”

Walden o la vida als boscos. Henry David Thoreau

“l'home treballa per error. La millor part de l'home aviat es llaura a la terra per adob. Per un destí aparent, que normalment s'anomena necessitat, se'ls dóna feina, com es diu en un llibre antic, amuntegant tresors que les arnes i els corcs fan malbé i els lladres entren i roben. És una vida de ximples, com descobriran quan arribin al final, si és que no ho fan abans”

Walden o la vida als boscos. Henry David Thoreau