“Tinc la raó clavada al cos.

L'esperit en defuig

tot compromís”

Més enllà del parlar concís - Montserrat Abelló

“Desgranes records

i t'assalta el dubte

del com i del perquè

de tants dies viscuts.

En aquesta tarda grisa

en què tot et sembla

llunyà i inabastable”

Més enllà del parlar concís - Montserrat Abelló

“Vinc de lluny

i tinc aquella certesa

que s'amaga en cada

petita paraula.

I es queda clavada

dins meu en el batec de l'amor

viscut al llarg dels anys.

Essència i raó

d'aquest meu viure

inquiet i          persistent”

Més enllà del parlar concís - Montserrat Abelló

“Mai no serà el vent

d'avui tan fort

com el d'ahir.

Ni l'esclat del sol

que t'enlluerna,

altra cosa que un breu

llambreig de nous delits”

Més enllà del parlar concís - Montserrat Abelló

“La vida, la meva

i la vostra, és com un

mirall trencat on

en cada tros s'hi reflecteix

tan sols un moment,

un instant a penes.

I es fa difícil de

confegir-hi el tot,

l'ésser únic,

que és cada persona”

Més enllà del parlar concís - Montserrat Abelló

“Què busques quan camines

desesmada i

t'omples de preguntes i lluites contra

l'apatia que et consum

enfront de tant fracàs, de tants desastres?

I tanmateix és per aquest desfici

que et sents          viure”

Més enllà del parlar concís - Montserrat Abelló

“La raó del dubte,

principi que t'encalça.

Principi i fi o

tan sols una porta,

que deixes sempre

oberta”

Més enllà del parlar concís - Montserrat Abelló

“Cels oberts

sembrats de núvols,

quin goig contemplar

com hi naveguen lliures,

flonjos, blancs, grisos.

M'agrada mirar-m'ho

com si el cel fos un mar

sempre canviant

on submergir la mirada”

Més enllà del parlar concís - Montserrat Abelló

Joventut sense Déu - Ödön von Horváth

© Bocins Literaris

Títol: Joventut sense Déu

Títol original: Jugend ohne Gott

Autor: Ödön von Horváth

Traducció: Anna Soler Horta

Any: 1937

Editorial Fonoll

Joventut sense Déu és una novel·la d’Ödön von Horváth, que em resulta un regal i un descobriment, tant d’autor com d’editorial. Un llibre breu, de redacció impecable, ambientat en alguna ciutat (se sobreentén perquè no ho precisa) d’Alemanya a les portes de la segona guerra mundial i amb un règim nazi gairebé del tot implantat. La novel·la va ser retirada del territori dominat per Hitler tan bon punt van identificar-ne les seves tendències pacifistes i el seu autor va haver  exiliar-se a París.

El protagonista del llibre, un professor d’institut, explica la dificultat de compaginar la docència amb les consignes del règim (pensades per aniquilar el pensament crític) que els mestres no poden criticar ni rebutjar, sense ser considerats enemics, per educar uns alumnes que pateixen un daltabaix dels valors morals. Els joves, burletes i incrèduls, sembla que s’hagin desviat del camí de l’humanisme, que ell defensa, per seguir el de la disciplina (disfressada amb un alt component militar) que els prepararà per a la guerra i el combat futur. A través d’una trama d’intriga, el professor es veu embolicat en uns fets dels quals ell n’és en part responsable i que el posen entre les cordes de la covardia, la culpabilitat, la consciència i la dignitat. Quina d’elles el tensarà més? És lícit salvar-se un mateix a qualsevol preu? És la pròpia consciència la pitjor presó? Hi ha esperança per a una societat que ha ensinistrat als seus joves en el narcisisme, la venjança i la ignorància?

“Viuen en un paradís d'estupidesa, i el seu ideal és el menyspreu. Venen temps glaçats, l'era dels Peixos.

- Els Peixos?

- Ah,  només soc un astròleg amateur, però la Terra està entrant en el signe dels Peixos, i l'ànima de les persones es tornarà impassible, com la cara d'un peix...”

Joventut sense Déu - Ödön von Horváth

“l'aspiració a la moral no val un rave, mentre que tothom s'abaixa els pantalons davant la barbàrie de la realitat”

Joventut sense Déu - Ödön von Horváth