“he arribat a una edat en què cal prendre partit, decidir d'una vegades per totes qui es vol estimar, i que es vol desdenyar, atenir-se a aquells que estimem i, per reparar el temps que hem malbaratat amb els altres, no abandonar-los mai fins a la mort. I bé!- afegia amb aquella lleugera emoció que experimentem quan, fins i tot sense adornar-nos-en del tot, diem una cosa, no pas perquè sigui veritat, sinó perquè sentim plaer de dir-la i l'escoltem en la nostra veu com si vingués d'una altra banda que no fos nosaltres”

Un amor d'en Swann. Marcel Proust