 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Dos amics
Títol original: Два приятеля
Autor: Ivan Turguénev
Any: 1854
Traducció: Jaume Creus
Fa dies que
segueixo amb atenció l’acurada sèrie Petits
plaers de Viena Edicions que ha vist la llum enguany. Una bona idea de
l’editorial: brindar al lector relats curts poc coneguts (i diria que no
editats en català) d’autors de renom. Una manera d’aportar literatura d’escriptors
solvents a lectors que disposen de poc temps o fer un tastet de la seva obra i
perdre la por a llegir altres llibres més extensos. Per començar i ara que ve
el fred, acoto la tria entre els russos. Cediria de grat davant Txèvhov, el
mestre dels relats, però com que he llegit menys Turguénev, trio Dos amics.
Viazovnín, un
jove de bona família, deixa la ciutat, on viu per sobre de les seves
possibilitats, i torna forçat a la monòtona vida de camp per intentar contenir les
despeses econòmiques i continuar vivint de rendes. Allí coneix Krupitsin, un
veí uns anys més gran que ell. Malgrat que els seus caràcters i inquietuds
difereixen força, de seguida es fan amics. Viazovnín és un home cultivat, en
canvi a Krupitsin li agrada la vida senzilla i en gaudeix. Turguénev ens transporta
amb traça al dia a dia dels nobles russos: àpats generosos, sobretaules
eternes, lectures, migdiades... hores i hores de temps compartit pels dos amics.
Temps que per a Viazovnín es converteix en avorriment. Per suplir-lo, Krupitsin
li suggereix que hauria de buscar-se una
esposa i s’ofereix a ajudar-lo en la cerca. I així, talment com un conte
clàssic i relatat amb un punt d’humor, els dos amics es disposen a trobar una
companya per Viazovnín. Una viuda instruïda i donada als plaers, una noia
egocèntrica i xerraire o una jove casolana de somriure i ulls bonics, quina
d’elles serà l’escollida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada