“Unir en poco tiempo un cúmulo de gozos,
y agrupar nuestras almas en un jadeo eterno!”

Odas y sonetos – John Keats

 “Cuando a través del viejo robledal me encamine,
no me dejéis que vaya perdido en sueños vanos,
pero cuando en el fuego me consuma, otorgadme
nuevas alas de Fénix para volar sin límites”

Odas y sonetos – John Keats

 “huye el tiempo, y no surgen los sueños”

Odas y sonetos – John Keats

 “en el mismo temple del Goce la velada
Melancolía tiene su santuario supremo”

Odas y sonetos – John Keats

 “Cómo me gusta, en bellos ocasos estivales,
cuando ríos de luz se vierten al oeste
dorado, y en los céfiros fragantes se serenan
las nubes plateadas, abandonar muy lejos
los pobres pensamientos y tomarme un respiro
de las preocupaciones; encontrar fácilmente
un paraje balsámico de frondosa belleza,
y dejar que la dicha seduzca allí mi alma”

Odas y sonetos – John Keats

 “sentaos junto a una vieja caverna y meditad
hasta que os sobresalten los cantos de las ninfas”

Odas y sonetos – John Keats

 “Si una semana fuese una era y sintiéramos
cada semana el dulce reencuentro y el adiós,
un pobre año, entonces, serían ya mil años,
con las mejillas rojas de tanta bienvenida:
la vida así sería larga en un corto espacio,
y el tiempo mismo así sería aniquilado”

Odas y sonetos – John Keats

 “Permitid que la música recorra mis oídos,
y cuando ha conseguido elevaciones dulces,
dejadme escribir versos de gloriosa cadencia”

Odas y sonetos – John Keats

Si això és un home - Primo Levi

© Bocins Literaris

Títol: Si això és un home

Títol original: Se questo è un uomo

Autor: Primo Levi

Any: 1947

Traducció: Francesc Miravitlles

Edicions 62

 “Ningú no ha de sortir d'aquí, ja que podria portar al món, juntament amb el senyal imprès a la carn, la mala nova de tot allò que, a Auschwitz, l'home ha estat capaç de fer de l'home”

Si això és un home – Primo Levi

 “Igual com aquesta gana nostra no és la sensació de qui s'ha saltat un àpat, així la nostra manera de tenir fred exigiria un nom especial. Diem gana, diem cansament, por i dolor, diem hivern, i són unes altres coses. Són paraules lliures, creades i fetes servir per homes lliures que vivien, gaudint i patint, a casa seva”

Si això és un home – Primo Levi

 “Cal remuntar el corrent; presentar batalla cada dia i cada hora al cansament, a la fam, al fred i a la inèrcia que en deriva; resistir als enemics i no tenir pietat per als rivals; agusar l'enginy, enfortir la paciència, acréixer la voluntat. O, també, ofegar tot rastre de dignitat i apagar tot besllum de consciència, baixar a l'arena com a bèsties contra altres bèsties, deixar-se dur per les insospitades forces subterrànies que mantenen les estirps i els individus en els temps cruels”

Si això és un home – Primo Levi

 “ofereixi's a alguns individus en estat d'esclavitud una posició privilegiada, un cert benestar i una bona probabilitat de sobreviure, exigint-ne a canvi la traïció a la natural solidaritat amb els seus companys, i sens dubte hi haurà qui acceptarà. Aquest serà exonerat de la llei comuna i es convertirà en intangible”

Si això és un home – Primo Levi

 “Que som esclaus, estem privats de tots els drets, exposats a totes les ofenses, destinats a una mort gairebé segura, però que una facultat ens ha quedat i l'hem de defensar amb tota l'energia perquè és la darrera: la facultat de negar el nostre consentiment”

Si això és un home – Primo Levi

 “Els italians vam decidir trobar-nos cada diumenge a la tarda en un racó del Lager; però aviat ho vam deixar córrer, perquè era massa trist comptar-nos, i veure que cada vegada érem menys, i més deformes, i que estàvem més decaiguts. I era tan cansat fer aquelles poques passes: i a més, en trobar-nos, ens posàvem a recordar i a pensar, i era millor no fer-ho”

Si això és un home – Primo Levi

 “Quan aquesta música sona, nosaltres sabem que els companys, en la boira de fora, surten en marxa com autòmats; les seves ànimes estan mortes i la música els empeny, com el vent les fulles seques, i substitueix la seva voluntat”

Si això és un home – Primo Levi

 “Res ja no és nostre: ens han tret la roba, les sabates, fins els cabells; si parlem no ens escoltaran, i si ens escoltessin no ens entendrien. Ens trauran també el nom: i si el volem conservar, haurem de trobar en nosaltres la força de fer-ho, de fer per manera que darrere del nom quedi alguna cosa de nosaltres, de nosaltres tal com érem”

Si això és un home – Primo Levi

 “vam rebre els primers cops: i la cosa va ser tan nova i insensata que no vam sentir dolor, ni en el cos ni en l'ànima. Només un estupor profund: com es pot colpejar un home sense ràbia?”

Si això és un home – Primo Levi

 “Feia molts anys que ens coneixíem, i la dissort ens havia colpit plegats, però poc sabíem l'un de l'altra. Ens vam dir aleshores, a l'hora de la decisió, coses que no es diuen entre els vius. Ens vam acomiadar, i va ser breu; cadascú va acomiadar en l'altre la vida. Ja no teníem por”

Si això és un home – Primo Levi

Les arrels de la nit - Joan Buixeda Guitián

© Bocins Literaris

Títol: Les arrels de la nit

Autor: Joan Buixeda Guitián

Any: 2024

Papers de Versàlia

 “Sempre hi ha morts
que viuen amb nosaltres
i el temps es torna lluna
minvant, l'oblit
que no podem desfer.

La veu del seu silenci
ens diu la veritat:
l'etern és el no-res”

Les arrels de la nit – Joan Buixeda Guitián

 “No em demanis perdó;
t'ha traït la memòria,
no m'abandones.

Hem conreat el temps
dels bons moments,
i a les branques del dol
ara hi brota la vida”

Les arrels de la nit – Joan Buixeda Guitián

 “Mai haurem existit.

Si dius des de la por
no podràs suportar
la mirada dels versos.
No serà vida.
Només esperar un temps
que mai veuràs passar”

Les arrels de la nit – Joan Buixeda Guitián

 “Primer mor l'alegria,
ens ho diuen els ulls.
Després ja ve l'ofec
de totes les paraules”

Les arrels de la nit – Joan Buixeda Guitián

 “Tot el que fem
assaja l'infinit.

De camí al no-res
hem creat l'horitzó
per esborrar
els moments en carn viva.

Només l'amor coneix
els llocs secrets
on encara hi ha vida”

Les arrels de la nit – Joan Buixeda Guitián

 “Mires el cel
i recordes els núvols
que ho van enfosquir tot.
Avui, blau i serè,
convida a l'inventari
dels teus silencis”

Les arrels de la nit – Joan Buixeda Guitián

 “Veritat i bellesa
punxen com l'argelaga
florida.
Ho sabem
i fugim de la vida
que crema.

En la tendresa
dels llavis oblidem
les dents del foc”

Les arrels de la nit – Joan Buixeda Guitián

 “Les paraules, amarades
de tristor.
Les tenim al cor.

Un cos declina
sense memòria
en solitud.

Un cos hereta
la solitud
de la memòria”

Les arrels de la nit – Joan Buixeda Guitián

 “Quan dir és perdre
convertim el silenci
en un refugi”

Les arrels de la nit – Joan Buixeda Guitián

 “Tenen terra i arrels
i assagen la mort.
No tenen memòria
ni desig d'eternitat.
Els arbres no deliren.

Temps i records
són invisibles.
Florir és el do
de qui res no espera”

Les arrels de la nit – Joan Buixeda Guitián

Un matí del terratinent - Lev Tolstoi

© Bocins Literaris

Títol: Un matí del terratinent

Autor: Lev Tolstoi

Any: 1856

Traducció: Miquel Cabal Guarro

Cal Carré

 “És que heu dat tanta llibertat que ja no us té por ningú. ¿És això el que fan els senyors? No se'n treu res de bo: només arruïnar-se mentre la gent es malmena. Perquè la nostra gent és així: de tot això no se n'adona”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “demana'm directament el que et calgui i digue'm per què, i no em diguis mentides, digue'm tota la veritat, i llavors no et negaré res del que pugui fer per tu”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “sense voler, s'oblidava de la veritat, i cada vegada que, com en aquell moment, n'hi feien memòria d'una manera viva i palpable, sentia al cor un pes i una tristor insuportables, com si el turmentés el record d'un crim comès i no expiat.

-¿Com és que sou tan pobres?”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi