“somric perquè tinc la cartera plena de llibres dels quals espero que a la nit m'explicaran alguna cosa sobre mi mateix, alguna cosa que encara desconec”

Una solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal

 “Buscar què, però, vaig dir. I ell, confús, va xiuxiuejar… Una altra felicitat”

Una solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal

 “no estic mai abandonat, estic sol per poder viure en una solitud poblada de pensaments, perquè jo soc una mica el Don Quixot de l'infinit i de l'eternitat, i l'Infinit i l'Eternitat tenen predilecció per la gent com jo”

Una solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal

 “els meus avis i besavis, de tant veure aiguardent també havien tingut visions, se'ls apareixien éssers de rondalla: el meu avi rodamon ensopegava amb nimfes d'aigura, el seu pare, en el pati de la fàbrica de cervesa de Litovel, hi veia follets i genis i fades; jo, en canvi, com que soc culte malgrat jo mateix, al llit, sota el baldaquí de dues tones, veig Schelling i Hegel”

Una solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal

 “Els llibres m'han ensenyat i d'ells he après que el cel no és gens humà i que un home que pensa no ho és tampoc, no perquè no vulgui sinó perquè això va en contra el sentit comú”

Una solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal

 “amb un llibre a la mà obro els ulls esporuguits a un món estrany, diferent d'aquell en el qual em trobava fins fa un instant perquè jo quan em submergeixo en la lectura, soc en un altre lloc, soc dins el text, em desperto sorprès i reconec amb culpabilitat que efectivament era en un somni, en el món més bell de tots, en el cor mateix de la veritat”

Una solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal

 “en el riu del paper vell alguna vegada llueix el llom d'un llibre preciós; enlluernat, miro una estona cap a una altra banda abans de prendre'l, l'eixugo amb el davantal, l'obro i oloro el text, i només després fixo els ulls en la primera frase i la llegeixo com si fos una predicció homèrica”

Una solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal

 “n'hi ha prou que m'inclini una mica perquè els pensaments vessin de mi, soc culte malgrat jo mateix i vet aquí que ja no sé quins pensaments són meus, sorgits pròpiament de mi, i quins he adquirit llegint”

Una solitud massa sorollosa – Bohumil Hrabal

L'anniversario - Andrea Bajani

© Bocins Literaris

Títol: L’anniversario

Autor: Andrea Bajani

Any: 2025

Giangiacomo Feltrinelli Editore Milano

 “in ogni scena mia madre guarda altrove. Più che il corpo di mio padre che sovrasta, è quello di lei che si sottrae. Quel sottrarsi, per timidezza o per timore, è quello che mi resta”

L’anniversario – Andrea Bajani

 “Anche volendolo, non ci sarebbe stato spazio, nei miei occhi, per permettere a mia madre di entrare. E lei, che per natura si sottraeva a tutto, aveva lasciato che quel punto cieco fosse lo spazio da abitare. Era diventato il posto in cui era andata a vivere agli occhi di suo figlio, invisibile seppure in piena luce”

L’anniversario – Andrea Bajani

 “Autoconsegnarmi a mio padre perché la deflagrazione non si verificasse era la mia occupazione principale. Ed era quello che mia sorella mi rinfacciava sopra tutto: invece della lotta congiunta contro il tirano, la prostituzione. Cioè pronunciare la frase, il motto di spirito, o anche solo la parola che salvava tutti, all'ultimo millimetro di miccia”

L’anniversario – Andrea Bajani

 “Essere distratta, non vedersi agire, era l'unica maniera- penso- per rendersi invisibile davvero. E non essere vista, non essere colpita. Non essere compresa nella vita: la distrazione era la manifestazione prima della sua rinuncia assoluta”

L’anniversario – Andrea Bajani

 “lui voleva che lei fosse niente per potere, lui, essere qualcosa, e lei voleva essere niente perché essere niente era almeno qualcosa”

L’anniversario – Andrea Bajani

 “Lasciare Roma significò dunque tirarsi fuori dalla Storia, esorbitare dal primo centro gravitazionale. Fu per mia madre finire dentro il silenzio più pneumatico, che in poco più de settecento chilometri inghiottì lo spazio e il tempo. Io e mia sorella stavamo dentro il tempo della scuola, mio padre in quello del lavoro e dentro le ragioni personali che lo avevano portato a compiere quella scelta per tutti noi. Mia madre stava dento il suo silenzio”

L’anniversario – Andrea Bajani

 “Perché si dia un'abitudine è necessario un corpo che la reclama, e mia madre non aveva un corpo, lo era per emanazione di mio padre. Le faccende (la spesa, la cucina, le pulizie, venire a prenderci a scuola) erano i fili che- obbedendo al volere di lui- spostavano la sua figura per casa, o nella spazio che separava la cada dal resto”

L’anniversario – Andrea Bajani

 “Questo accedere, attraverso l'invenzione, a ciò che il ricordo non possiede, è precisamente la forza brutale del romanzo. Che si desinteressa quasi sempre del reale e fornisce sempre il vero”

L’anniversario – Andrea Bajani

 “L'ultima volta che ho visto mia madre, mi ha accompagnato alla porta di casa per salutarmi. Dopo di che ha aspettato di vedermi sparire nell'imbuto delle scale prima di chiuderla. Mia madre non è mai stata da gesti di commiato, principalmente perché era sopraffatta da una forma di timidezza molto prossima alla negazione di sé”

L’anniversario – Andrea Bajani

 “Si possono abbandonare i propri genitori? O meglio, ci si può sottrarre a loro, semplicemente togliendo il proprio corpo di mezzo con un gesto netto e definitivo? E condannarli a vivere il resto di propri giorni, per così dire, con un arto fantasma?”

L’anniversario – Andrea Bajani

La monja - Denis Diderot

© Bocins Literaris

Títol: La monja

Títol original: La Religieuse

Autor: Denis Diderot

Any: 1780

Traducció: Elisenda Galobardes

Adesiara Editorial

 “Quan hom posa uns límits tan estrets a la seva defensa i ha de tractar amb una part contrària que  no en posa cap al seu atac, que passa per sobre del que és just i del que és injust, que afirma i nega amb la mateixa impudència i que no s'avergonyeix ni de les imputacions, ni de les sospites, ni de la maldiença, ni de la calúmnia, resulta difícil vèncer”

La monja – Denis Diderot

 “L'home ha nascut per a viure en societat. Aparteu-l'en, isoleu-lo, i els seus pensaments es desconjuntaran, se li torçarà el caràcter, el seu cor covarà mil afeccions ridícules, i en el seu enteniment germinaran idees extravagants com les bardisses en una terra salvatge. Deixeu un home al bosc, i es tornarà ferotge; deixeu-lo en un claustre, on la idea de necessitat s'uneix a la de servitud, i encara serà pitjor. Del bosc, se'n pot sortir”

La monja – Denis Diderot

 “Un primer esdeveniment feliç fa germinar dins nostre l'esperança que en vingui un altre”

La monja – Denis Diderot

 “Fer vot de pobresa és comprometre's per jurament a ser gandul i lladre. Fer vot de castedat és prometre a Déu la infracció constant de la més sàvia i la més important de les seves lleis. Fer vot d'obediència és renunciar a la prerrogativa inalienable de l'home: la llibertat”

La monja – Denis Diderot

 “Obeeixo el meu destí sense reticències ni ganes. Sento que la necessitat m'empeny i em deixo endur. Ah! Mare estimada, no sento gens d'aquell dolç goig, d'aquell esborronament, d'aquella melangia, d'aquella dolça inquietud”

La monja – Denis Diderot

 “Quan hom es lleva la vida, potser busca desesperar els altres, i la preserva quan creu que això els satisfaria”

La monja – Denis Diderot

 “De les persones que m'han consolat, sovint unes han comentat que els meus pensaments eren instigacions de Satanàs, mentre que les altres han afirmat que eren inspiracions celestials. El mateix mal prové de Déu, que ens posa a prova, o del diable, que ens tempta”

La monja – Denis Diderot

 “A força de pensar en una cosa, hom acaba convencent-se que és justa i, fins i tot, creient que és possible”

La monja – Denis Diderot

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves - Julio Cortázar

© Bocins Literaris

Títol: Que cada cosa cruel sea tú que vuelves

Autor: Julio Cortázar

Any: 1971-1984

Penguin Random House Grupo Editorial

 “Poco le quedaría al corazón si le quitáramos su pobre
noche manual en la que juega a tener casa,
comida, agua caliente,
y cine los domingos.
Hay que dejarle la huertita donde cultiva sus legumbres;
ya le quitamos los ángeles, esas pinturas doradas,
y la mayoría de los libros que le gustaron,
y la satisfacción de las creencias”

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar

 “No me pierdas como una música fácil”

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar

 “preferiríamos mil veces que la felicidad de cada cual
fueso el exacto, necesario reflejo de la vida
hasta que el corazón insustituible dijera dulcemente basta”

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar

 “Cada vez somos más los que creemos menos
en tantas cosas que llenaron nuestras vidas”

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar

 “Con qué tersa dulzura
me levanta del lecho en que soñaba
profundas plantaciones perfumadas,
me pasea los dedos por la piel y me dibuja
en el espacio, en vilo, hasta que el beso
se posa curvo y recurrente
para que a fuego lento empiece
la danza cadenciosa de la hoguera
tejiéndonos en ráfagas, en hélices,
ir y venir de un huracán de humo”

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar