Ti ho sposato per allegria - Natalia Ginzburg

© Bocins Literaris

Títol: Ti ho sposato per allegria

Autora: Natalia Ginzburg

Any: 1964

Giulio Einaudi Editore

 “Com'è strano! Queste madri che se ne stanno là, acquattate in fondo alla nostra vita, nelle radici della nostra vita, nel buoi, così importanti, così determinanti per noi! Uno se ne dimentica, mentre vive, o se ne infischia, anzi credi di infischiarsene, però non se ne infischia mai del tutto. Quella tua madre così svaporata, eppure determinante! Non sembra proprio che possa determinare niente, e invece ti ha determinato, a te!”

Ti ho sposato per allegria – Natalia Ginzburg

 “Adesso mi hai sposata e mi tieni, mi tieni come sono! Anche se sono tutta diversa da quello che credevi, devi tenermi lo stesso, tutta la vita! Non te lo dicevo che il matrimonio è un'istituzione diabolica?”

Ti ho sposato per allegria – Natalia Ginzburg

 “GIULIANA - Tua madre pensa che ti ho sposato per i soldi?

PIETRO - Pensa che mi hai sposato per i soldi. Pensa che sei una specie di tigre. Pensa che hai avuto un mucchio di amanti. Pensa tutto, e la mattina si sveglia, e piange. Perciò le ho detto di venire qui a pranzo, così almeno ti vedrà in faccia, e non le piacerai, ma sarà spaventata di una persona, invece di essere spaventata d'un'ombra”

Ti ho sposato per allegria – Natalia Ginzburg

 “ma disinnamorarsi è brutissimo, tutti gli uomini ti sembrano scemi, non sai dove si sono ficcati quelli che si possono amare”

Ti ho sposato per allegria – Natalia Ginzburg

Lessico famigliare - Natalia Ginzburg

© Bocins Literaris

Títol: Lessico famigliare

Autora: Natalia Ginzburg

Any: 1963

Giulio Einaudi Editore

 “Una di quelle frasi o parole, ci farebbe riconoscere l'uno con l'altro, noi fratelli, nel buio d'una grotta, fra milioni di persone. Quelle frasi sono il nostro latino, il vocabolario dei nostri giorni andato, sono come i geroglifici degli egiziani o degli assiro-babilonesi, la testimonianza d'un nucleo vitale che ha cessato di esistere, ma che sopravvive nei suoi testi, salvati dalla furia delle acque, dalla corrosione del tempo”

Lessico famigliare – Natalia Ginzburg

 “- Che città noiosa Torino! Come ci si annoia! Non succede mai niente! Almeno una volta ci arrestavano! Ora non ci arrestano più. Ci hanno dimenticato. Mi sento dimenticato, lasciato nell'ombra”

Lessico famigliare – Natalia Ginzburg

 “non c'era nessun futuro possibile; probabilmente sarebbe scoppiata la guerra, e l'avrebbero vinta gli stupidi; perché gli stupidi, Mario diceva, vincevano sempre”

Lessico famigliare – Natalia Ginzburg

 “i nostri errori erano generati da impulso, imprudenza, stupidità e candore; e invece gli errori di Pavese nascevano dalla prudenza, dall'astuzia, dal calcolo, a dall'intelligenza. Nulla è pericoloso come questa sorta di errori. Possono essere, come lo furono per lui, mortali; perché dalle strade che si sbagliano per astuzia, è difficile ritornare”

Lessico famigliare – Natalia Ginzburg

 “vi annoiate, perché non avete vita interiore”

Lessico famigliare – Natalia Ginzburg

 “Era necessario tornare a sceglire le parole, a scrutarle per sentire se erano false o vere, se avevano o no vere radici in noi, o se avevano soltanto le effimere radici della comune illusione”

Lessico famigliare – Natalia Ginzburg

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

© Bocins Literaris

Títol: Les petites virtuts

Títol original: Le piccole virtù

Autora: Natalia Ginzburg

Any: 1944-1962

Traducció: Elena Rodríguez

Àtic dels Llibres

 “A vegades em pregunto si érem nosaltres, aquelles dues persones, fa gairebé vint anys, per la via Nazionale; dues persones que van conversar tan amablement, urbanament, mentre el sol es ponia; dos conversadors amables, dos joves intel·lectuals de passeig; tan joves, tan educats, tan distrets, tan disposats a donar un judici distretament benèvol l'un de l'altre; tan disposats a acomiadar-se l'un a l'altre per sempre; amb aquella posta de sol, en aquella cantonada”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “no he sabut formar-me una cultura de res, ni tan sols de les coses que he estimat més en la meva vida. Aquestes coses s'han quedat en mi com imatges disperses, alimentant la meva vida de memòries i de commoció però sense omplir el buit”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “l'escola hauria de ser des del principi, per als nens, la primera batalla a la qual han d'enfrontar-se sols, sense nosaltres. Des del principi hauria d'estar clar que aquell és el seu camp de batalla, on nosaltres només podem ajudar-los ocasionalment i de forma irrisòria. I si allà pateixen una injustícia, o se senten incompresos, és necessari que els donem a entendre que no hi ha res d'estrany en això, perquè a la vida hem de tenir present que, contínuament, ens podem sentir incompresos i ignorats”

Les petites virtuts- Natalia Ginzburg

 “Pel que fa a l'educació dels fills, crec que no se'ls han d'ensenyar les petites virtuts, sinó les grans. No els hem d'ensenyar l'estalvi, sinó la generositat i la indiferència cap als diners; no la prudència, sinó el coratge i el menyspreu del perill; no l'astúcia, sinó la franquesa i l'amor a la veritat; no la diplomàcia, sinó l'amor al proïsme i l'abnegació; no el desig de l'èxit, sinó el desig d'ésser i de saber”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “I ara som realment adults, pensem, i ens sorprèn que ser adult sigui això, i no tot allò que crèiem de nens, ni la seguretat en un mateix, ni una possessió serena de totes les coses”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “fer de la vida una elecció pura no és viure segons la naturalesa; és viure contra la naturalesa, perquè a l'home no sempre se'l deixa triar. L'home no ha triat l'hora del seu naixement, ni la seva cara, ni els pares, ni la seva infància. L'home no tria, normalment, l'hora de la seva mort. L'home no pot fer altra cosa que acceptar la seva cara, de la mateixa manera que només pot acceptar el seu destí, i l'única elecció que se li permet és l'elecció entre el bé i el mal, entre el just i l'injust, entre la veritat i la mentida”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “Hem d'estar disposats a tot. La nostra espera i la nostra paciència han de contemplar la possibilitat del destí més alt i la del més modest”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “Ha passat la guerra i la gent ha vist ensorrar-se tantes cases que ara ja no se sent segura a casa seva, que ja no és tranquil·la i ferma com abans. Hi ha alguna cosa de la qual hom no es guareix mai, i passaran els anys, però no ens en curarem mai. Potser tornem a tenir un llum a la taula o un gerro de flors i els retrats dels nostres éssers estimats, però ja no creiem en cap d'aquestes coses perquè un cop les vam haver d'abandonar inesperadament o les vam haver de buscar entre les runes”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “Arrancades dolorosament al silenci, sorgeixen les poques, estèrils paraules de la nostra època, com senyals de nàufrags, com focs encesos entre turons molt llunyans, reclams febles i desesperats que l'espai s'empassa”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg

 “Hi ha una monòtona uniformitat en els destins dels homes. Les nostres existències es desenvolupen segons lleis antigues i immutables, segons una cadència vella i uniforme. Els somnis no es compleixen mai, i tan bon punt els veiem fets miques ens consumim de nostàlgia pel temps en què bullien dins nostre. El nostre destí transcorre en aquesta successió d'esperances i nostàlgies”

Les petites virtuts - Natalia Ginzburg