“Cada posta de sol que contemplo em fa venir ganes d'anar cap a un Oest tan llunyà i tan preciós com aquell cap a on apunta el sol en pondre's. Sembla que ell també emigri cap a l'oest cada dia i que ens tempti a seguir-lo”

Caminar. Henry David Thoreau

“cada any hi ha menys pensaments que visitin els homes, perquè la fusta de les nostres ments es malgasta (la venem per alimentar focs d'ambició innecessaris o l'enviem a moldre) i gairebé no els queda ni una branqueta on posar-se. Ja no nien ni crien entre nosaltres. Quan arriba alguna estació més agradable, potser, una ombra fina sobrevola el paisatge de la nostra ment, perseguida per les ALES d'algun pensament en migració tardoral o primaveral, però, si mirem enlaire, som incapaços de detectar la substància del pensament mateix. Els nostres pensaments alats es converteixen en aviram”

Caminar. Henry David Thoreau

“¿Amb quin home val més tractar, amb el que no sap res d'un tema i, cosa que és extremadament rara, sap que no sap res, o amb el que realment en sap alguna cosa, però es pensa que ho sap tot?”

Caminar. Henry David Thoreau

“En literatura només ens atrau allò salvatge. L'avorriment no és altra cosa que un sinònim de domesticació. És el pensament lliure, no civilitzat i salvatge, de Hamlet i de la Ilíada, de les sagrades escriptures i les mitologies que no aprenem a les escoles, el que ens agrada. Així com l'ànec salvatge és més lleuger i bonic que el domesticat, també ho és el pensament salvatge”

Caminar. Henry David Thoreau

“tots els homes no estan igualment preparats per formar part de la civilització. I que la majoria, com els gossos o els xais, estiguin domesticats per predisposició hereditària, no és motiu perquè a la resta se'ls hagi de domar el tarannà per ser reduïts al mateix nivel”

Caminar. Henry David Thoreau

“el món de la política, també, té el seu lloc, i no ho ocupa tot. Hi passo pel costat, com passo pel costat d'un camp de mongeteres, i m'endinso dins del bosc, i ho oblido tot. En mitja hora puc arribar a peu a un tros de la superfície de la terra on no hi ha ni un sol home de cap a cap de l'any i on, en conseqüència, no hi ha rastre de política, perquè la política no és sinó el fum del cigar d'un home”

Caminar. Henry David Thoreau

“Estic convençut que no puc estar sa ni de bon humor si no passo un mínim de quatre hores diàries- i normalment són més- errant pels boscos, els turons i els camps, del tot lliure de les obligacions mundanes. Podeu dir-me, sense por: <<Pagaria per saber el que penses>>. Quan a vegades algú em recorda que els artesans i els comerciants s'estan als establiments no només al matí, sinó també a la tarda, asseguts, tants d'ells, amb les cames creuades- com si les cames haguessin estat fetes per seure-hi al damunt- en lloc de per estar-se dret o per caminar- penso que es mereixen un gran respecte per no haver-se suïcidat fa temps”

Caminar. Henry David Thoreau

“Les nostres expedicions només consisteixen a anar a fer un volt i girar cua al capvespre per tornar a la vella llar d'on havíem sortit. La meitat de la passejada és el retorn sobre les nostres passes. Hauríem d'avançar sempre, fins en la més petita de les passejades, a l'atzar, amb un autèntic esperit aventurer immortal”

Caminar. Henry David Thoreau

“Vull dir unes paraules a favor de la Naturalesa, de la llibertat absoluta i de l'estat salvatge, en contrast amb una llibertat i una cultura només civils; vull considerar l'home com un habitant, o com una part essencial de la Naturalesa, més que com un membre de la societat. Vull fer una declaració radical, encara que sigui emfàtica, perquè ja hi ha prou defensors de la civilització”

Caminar. Henry David Thoreau

“Tots portem un salvatge a dins, i potser hi ha un nom salvatge en alguna banda gravat per a nosaltres”

Caminar. Henry David Thoreau

Batec de paraules - Joana Raspall

© Bocins Literaris

Títol: Batec de paraules

Autora: Joana Raspall

Any: 2013

El Cep i la Nansa

Batec de paraules de la Joana Raspall és un recull en un sol volum de tota la seva poesia lírica, tant la publicada entre el 1991 i el 2010 com la inèdita. Tot i que és essencialment coneguda com a poetessa infantil, aquest recull ens descobreix una Raspall que es dirigeix a un públic adult. Raspall es va formar a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, on fou alumna de Carles Riba. Fou una de les bibliotecàries que es van encarregar, a risc personal, de salvar molts llibres que haguessin desaparegut durant l’època franquista.

Batec de paraules es compon de 5 llibres: Ales i camins format de tankes, Llums i gira-sols on parla de l’amor veritable i totes les seves manifestacions, Arpegis amb els haikus, Instant on continua amb l’estructures japoneses i Jardí vivent,  el més profund dels llibres, on comparteix reflexions des de la senzillesa. La seva obra poètica inèdita està formada per: Poemes de Nadal (que no he llegit), Les arrels, Vivències i Punt i final.

El temes bàsics que tracta són, entre d’altres, l’amor, l’envelliment, la mort i la creació poètica. És assequible. La natura és present en la majoria dels seus poemes. Utilitza la poesia per captar instants viscuts, sensacions, inquietuds i sentiments. És una poesia feta d’emocions però sense floritures. Raspall és tendra en l’amor, realista en el pas del temps i crítica en les desigualtats socials.