“Els primers sorolls d'algú que feineja de bon matí transmeten una mena de tristor perillosa; és com si la quietud patís quan algú la interromp. El primer minut d'un dia feiner et recorda tots els altres minuts que constitueixen un dia, i no és mai bo pensar en cada minut individualment. Fins que uns altres minuts no s'han afegit a aquell primer minut solitari i nu, el dia no s'integra completament en la seva essència diürna”

Llibertat - Jonathan Franzen

“La personalitat susceptible al somni d'una llibertat sense límits també és una personalitat propensa a la misantropia i a la ira, si el somni es torna agre”

Llibertat - Jonathan Franzen

“D'on sortia aquella autocompassió? Aquella autocompassió tan desmesurada? En pràcticament tots els aspectes, tenia una vida de luxe. Cada dia tenia tot el temps per buscar una manera decent i satisfactòria de viure, i en canvi, semblava que de tantes possibilitats i de tota la llibertat que tenia l'única cosa que en treia era més tristor, encara. L'autobiògrafa gairebé es veu obligada a arribar a la conclusió que s'autocompadia perquè tenia tanta llibertat”

Llibertat - Jonathan Franzen

“la necessitava serena a la nit per poder-li explicar totes les coses del seu fill que li semblaven defectuoses moralment, mentre que ella necessitava no estar serena per no haver de sentir-ho. No era alcoholisme, sinó defensa pròpia”

Llibertat - Jonathan Franzen

“Els pares estan programats per voler el millor per als seus fills, independentment del que rebin a canvi. Això és el que se suposa que és l'amor, oi? Però de fet, si hi penses bé, és una cosa ben estranya de creure, tenint en compte que tots sabem com són realment les persones. Egoistes i curtes de vista, narcisistes i necessitades. Per què la paternitat o la maternitat, per si mateixes, haurien de conferir a aquells que intenten exercir-la una superioritat com a persones?”

Llibertat - Jonathan Franzen

“Semblava una vella xerraire, no pas la força vital que ell encara s'imaginava quan es dignava a pensar en ella. Va haver de tancar fort els ulls per no tornar a plorar. En relació amb la mare, tot el que havia fet aquells tres últims anys havia estat calculat per evitar aquelles converses tan íntimes que havien tingut quan ell era més jove, per fer-la callar, per ensenyar-li a contenir-se, per aconseguir que deixés d'empipar-lo amb el seu cor ple a vessar i amb el seu jo incontrolat. I ara que l'entrenament s'havia acabat i ella, obedient, el tractava amb frivolitat, la trobava a faltar i voldria tornar enrere”

Llibertat - Jonathan Franzen

“- Per què ens hauríem de barallar? La gent es baralla quan no s'avé.

- No, la gent es baralla quan s'estimen però encara tenen cadascú la seva personalitat íntegra i toquen de peus a terra. És clar que no vull dir que sigui bo barallar-se excessivament.

- No, el punt just. Ja ho entenc.

- Si no us baralleu mai, t'has de preguntar per què, només dic això. T'has de preguntar on és l'engany”

Llibertat - Jonathan Franzen

“la suposada actitud de bona veïna de la Patty Berglund no tenia res a veure amb una consciència més àmplia, ni amb la solidaritat, ni amb cap rerefons polític, ni amb cap concepte fungible, ni amb el veritable sentit comunitari, sinó que tenia a veure amb les bajanades retrògrades de la bona mestressa de casa i, francament, segons el seu parer, si grataves sota aquella superfície tan afable de la Patty potser tindries la sorpresa de trobar-hi una cosa més aviat dura, egoista i reaganiana; era evident que les úniques coses que li importaven eren els seus fills i la seva casa, no pas els seus veïns, ni els pobres, ni el país, ni els seus pares, ni el seu propi marit”

Llibertat - Jonathan Franzen

Ombres - Francesc Garriga Barata

© Bocins Literaris

Títol: Ombres

Autor: Francesc Garriga Barata

Any: 2000

Edicions Proa

Quan vaig descobrir en Francesc Garriga Barata amb el poemari Tornar és lluny ja sabia que hi tornaria un dia o un altre. Agafo Ombres (que va ser escrit uns anys abans, quan el poeta encara no tenia el reconeixement merescut que més tard se li donaria) expressament. Vull anar una mica enrere en el temps per comparar els poemes d’aleshores amb els darrers. I no hi trobo cap diferència: per a mi, són iguals de bons. Que arbitrària l’arribada de la popularitat, i que poc relacionada amb el talent!

A Ombres el poeta es fa gran i amb la vellesa es vol desprendre de la màscara protectora. Com expressa a la divisa que enceta el poemari, se sent carn viva. Es despulla perquè no val la pena amagar-se. Ja no té edat per arrossegar mentides que li fan tremolar la veu. Els seus versos són íntims, ens parla d’ell mateix.  D’un desig que li arriba massa tard i que ara no sap ben bé què fer-ne i de les ombres (paraula que escampa gairebé una vintena de vegades pel llibre) que l’acompanyen. Poeta solitari, Garriga es fa preguntes, filosofa. Vol trobar els mots imprescindibles i ho aconsegueix amb uns versos lliures que ja no deixaran de ser-ho.

“Si ponderem l'espai i el temps

podrem de nou, en lluna nova,

cuinar a foc lent i amb flor de sal,

l'arrel eixuta dels desitjos

que assaonaven nit i somni”

Ombres - Francesc Garriga Barata

“L'amor s'esmuny pel clot ombriu

d'un temps que no és silenci ni paraula,

camí cap a la franja de l'oblit”

Ombres - Francesc Garriga Barata