“Quizá todo sería distinto si quien va delante se volviera a mirar a quien va detrás a fin de llegar a un entendimiento con él. Sin embargo, a cada hombre posterior le ocurre que sólo ve a su anterior y lo odia. En cambio, niega a su propio hombre posterior. Entonces se siente anterior. Así es en nuestro círculo, detrás de los muros grises. Pero así parece ser en otras partes, acaso en todas”
Obras
completas – Wolfgang
Borchert
“Éramos setenta y siete hombres en la pista y una jauría de doce uniformados provistos de revólver nos rodeaba lanzando ladridos. Algunos debían de llevar veinte años o más realizando aquel servicio vociferante, ya que sus bocas habían adquirido, al cabo de los años y con miles de pacientes, más bien aspecto de hocicos. Pero esa adaptación al reino animal no les había restado nada de su presunción. Cada uno de ellos podía haber sido utilizado, tal como era, a modo de estatua con la inscripción: L'État c'est moi”
Obras
completas – Wolfgang
Borchert
“La puerta se cerró detrás de mí. Ocurre con frecuencia que una puerta se cierre detrás de uno. Cabe asimismo imaginar que la cierren con llave. Las puertas de casas, por ejemplo, suelen cerrarse con llave y entonces uno se queda dentro o fuera. También las puertas de las casas tienen algo de definitivo, de clausurado, de expulsor”
Obras
completas – Wolfgang
Borchert
 |
©
Bocins Literaris
|
“la poesia és això: una veu humana que et pot salvar”
Traduir
com transhumar – Mireille Gansel
“camins trashumants de la traducció, aquest pas lent i pacient, totes les fronteres abolides, d'un país a un altre, d'una cultura a una altra, d'una llengua a una altra. El desplaçament d'aquest gran ramat de paraules a través dels dialectes d'aquesta <<llengua-ombrel·la>> que és la poesia del món”
Traduir
com transhumar – Mireille Gansel
“Les paraules de les llengües que ens envoltaven s'escolaven dins la nostra sense que ens n'adonéssim. Les quatre llengües en formaven una de sola, rica en matissos, contrastada, satírica, plena d'humor. En aquesta llengua, hi havia molt lloc per a les sensacions, per a la subtilesa de pensaments, per a la imaginació i la memòria”
Traduir
com transhumar – Mireille Gansel
 |
©
Bocins Literaris
|
“em va estimar de veritat, sense reserves però amb gravetat, com si hagués pres consciència que l'amor és un compromís, a més d'una passió perillosa i arriscada”
La porta
– Magda
Szabó
“A parer d'ella, qualsevol que no treballava amb les pròpies mans, sinó que pretenia que altres treballessin per a ell, queia en la categoria d'intel·lectual, tant en l'Àntic Règim com en el Nou, en què la rebregadissa de l'estructura social ja anunciava l'aparició d'una nova capa social de plutòcrates”
La porta
– Magda
Szabó
“Vostè es pensa que la vida durarà sempre i que val la pena que duri, que sempre hi haurà qui li faci la neteja, qui li cuini, que no li mancarà mai un plat ple de menjar, paper per fer-hi gargots ni un marit que se l'estimi i amb qui viuran feliços i menjaran anissos, com en les rondalles, i que no tindrà mai cap altre maldecap que les males crítiques que li puguin escriure als diaris, que és, sens dubte, una terrible infàmia, però qui li ha manat triar un ofici en què qualsevol brètol la pot cobrir de llot?”
La porta
– Magda
Szabó
 |
©
Bocins Literaris
|
“Trobem innocent desitjar, i atroç que l'altre desitgi”
La
presonera I – Marcel
Proust
“mostrar sense orgull que tenim bons sentiments, en comptes d'amagar-ho tan fortament. I seria fàcil si sabéssim no odiar mai, estimar sempre. Perquè aleshores, seríem tan feliços pel fet de dir només les coses que poden fer feliços els altres, entendrir-los, fer que ens estimin!”
La
presonera I – Marcel
Proust