31/8/24

 “Parla una mica d'estranger enemic, diu el noi.
Em dic Daniel, diu en Daniel. Tu com te dius.
Això no són paraules estrangeres, diu el noi. És anglès.
Soc anglès, diu en Daniel.
I què hi fas aquí, doncs?, diu el noi. Surt aquí fora”

Estiu – Ali Smith

30/8/24

 “podria passar-me tota la vida fent llistes de coses i parlant-ne, i demostrant, amb fonts, gràfics, exemples i estadístiques, el que la història ha demostrat que passa quan som indiferents i quines conseqüències té el cultiu polític de la indiferència, i tot això, qualsevol que vulgui negar-ho ho despatxarà en un instant amb el seu petit i contundent
i?

Estiu – Ali Smith

29/8/24

Humà, més humà: antropologia de la ferida infinita - Josep Maria Esquirol

© Bocins Literaris
Títol: Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita
Autor: Josep Maria Esquirol
Any: 2021
Quaderns Crema

 “mantenir l'esperança costa; és una resistència i un combat contra la desesperança. Un combat de resistència que, evidentment, es juga sense armes de foc, al bell mig de les nostres vides diàries. Que no sigui un combat violent no vol dir que no sigui intens i, de vegades, dur. Sentir que estàs a punt de perdre'l no és perdre'l. Sentir que estàs a punt de perdre'l, però no perdre'l, és de fet la resistència, és a dir, l'esperança”

Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita – Josep Maria Esquirol

28/8/24

 “La veritat- la veracitat, l'intent de parlar en veritat- ha de ser amable. El zel amarg fa mal. Abans que els retrets rigorosos, la paraula suau reconeix el fet i alhora estén la mà i mira cap endavant. Qui només fa reprimendes, encara que aparentment estigui en la veritat, no ho madurat prou”

Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita – Josep Maria Esquirol

27/8/24

 “La cura demana repetició. Mentre que un cert intel·lectualisme cerca la novetat, el cor vol, sobretot, repetir. I allò que està ferit és el cor”

Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita – Josep Maria Esquirol

26/8/24

 “cal despullar el dia per quedar-se només amb l'essencial- la musculatura discreta de la repetició- i atansar-nos intencionadament a la nit fosca, en dosis homeopàtiques, per madurar aquesta experiència i perquè així, les vegades que la nit fosca caigui sobre nosaltres, puguem resistir una mica millor el seu embat”

Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita – Josep Maria Esquirol

25/8/24

 “Creem per no estar sols. I creem perquè l'altre tampoc no estigui sol. Imaginem plegats”

Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita – Josep Maria Esquirol

24/8/24

 “en la seva significació més genuïna, manar és confiar alguna cosa que, amb la teva mà, poses a la mà de l'altre. Aquesta és la significació en l'horitzontalitat i la gravetat de la vida. Però les coses, desgraciadament, les hem dut cap al poder vertical, on la mà ja no dóna res, sinó que, amb diversos moviments rígids, pretén sotmetre. El que és genuí és posar-se- voluntàriament- a les mans d'algú. La degeneració és que algú, sense que nosaltres ho vulguem, ens tingui a les seves mans, exercint control i domini”

Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita – Josep Maria Esquirol

23/8/24

 “El tu no aixafa: et regala horitzó. Si aixafa, ja no és tu, o no ho ha estat mai: és una degeneració tirànica. La grandesa del tu sempre té a veure amb l'espai que et deixa, amb el regal que et fa. És així com s'han caracteritzat les persones sàvies i espirituals de totes les èpoques: pel bé que et fan, per l'espai que t'obren, per la confiança que et donen”

Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita – Josep Maria Esquirol

22/8/24

 “la venjança segueix la lògica d'una acció que ja ha estat iniciada- la venjança és una <<reacció>> que continua la lògica del mal rebut-, el perdó, en canvi, és un nou inici. La venjança és més <<natural>> que el perdó. Però el perdó és superior i més humà que la venjança”

Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita – Josep Maria Esquirol

21/8/24

 “per referir-se als éssers humans l'expressió els que neixen és una determinació més ajustada que la clàssica els mortals. En el fet d'haver vingut a la vida hi ha quelcom més sorprenent i definidor encara que en el fet d'estar destinat a morir”

Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita – Josep Maria Esquirol

20/8/24

 “Cantem per celebrar, i cantem, també, per no tenir por. Per celebrar les coses de la vida, i per no tenir tanta por de la mort. És per això que l'essència de la paraula és el cant, i que en tota paraula valuosa hi batega o bé la celebració, o bé l'empara. O bé el xiuxiueig de les paraules dolces que cuiden i emparen, o bé el cant”

Humà, més humà: una antropologia de la ferida infinita – Josep Maria Esquirol

19/8/24

Hamnet - Maggie O'Farrell

© Bocins Literaris
Títol: Hamnet
Títol original: Hamnet
Autora: Maggie O’Farrell
Any: 2020
Traducció: Marc Rubió Rodon
L’Altra Editorial

 “canta sense parar, fins que el so troba el buit que té dins seu, i s'hi escampa i l'inunda ben inundat però evidentment no l'omple mai del tot perquè és un buit sense forma ni límits”

Hamnet – Maggie O’Farrell

18/8/24

 “tenir la sensació de dissoldre's, convertir-se només en una mà que agafa una ploma plena de tinta, mirar les paraules que es despleguen sobre el paper. I a mesura que li venen les paraules, una darrere l'altra, és capaç de sortir d'ell mateix i trobar una pau tan absorbent, tan apaivagadora, tan íntima, tan plaent, que no vol res”

Hamnet – Maggie O’Farrell

17/8/24

 “El silenci entre ells creix, s'estén i els embolcalla; adquireix cos, forma i uns filaments que es balancegen com els fils penjats d'una teranyina trencada”

Hamnet – Maggie O’Farrell

16/8/24

 “No pot suportar el seu esguard, no pot creuar-hi la mirada. No vol la seva compassió, ni les seves pregàries, ni les seves paraules murmurades. Odia la manera com la gent es disgrega per deixar-los passar i després, darrere seu, es reagrupa i esborra el seu pas, com si no fos res, com si no hagués existit. L'Agnes voldria rascar el terra, potser amb una aixada, per deixar senyalats els carrers que trepitja, perquè hi quedi una marca permanent, perquè se sàpiga sempre que el Hamnet va passar per aquí, va ser aquí”

Hamnet – Maggie O’Farrell

15/8/24

 “Tot en va. El que t'és donat se t'ho poden endur en qualsevol moment. La crueltat i la devastació t'esperen al tombar la cantonada, dins dels baguls, darrere les portes: et salten a sobre a la impensada, com un lladre o un bandit. La clau és no abaixar mai la guàrdia. No pensar mai que estàs fora de perill”

Hamnet – Maggie O’Farrell

14/8/24

 “La mort és violenta, la mort és una lluita. El cos s'aferra a la vida, com l'heura a una paret, i no es deixa anar fàcilment, no es rendeix sense plantar cara”

Hamnet – Maggie O’Farrell

13/8/24

 “la casa de Henley Street té una estructura ben definida: hi ha els pares, després els fills, després la filla, després els porcs del corral i les gallines del galliner, després l'aprenent i després, a baix de tot, les criades. L'Agnes creu que la posició que ocupa ella, com a nova jove de la casa, és ambigua, entre les gallines i l'aprenent”

Hamnet – Maggie O’Farrell

12/8/24

 “De sobte sap dues coses. No té ni idea de com les sap: senzillament les sap. L'Agnes no es qüestiona mai aquests moments de lucidesa, la manera com la informació li arriba al cap. Els accepta de la mateixa manera que una persona accepta un regal inesperat, amb un somriure amable i una sensació de sorpresa benigna”

Hamnet – Maggie O’Farrell

11/8/24

 “Tota la vida té el seu punt crucial, el seu eix, el seu epicentre, del qual tot emana i al qual tot torna”

Hamnet – Maggie O’Farrell

10/8/24

 “creix sentint-se equivocada, fora de lloc, massa fosca, massa alta, massa rebel, massa tossuda, massa silenciosa, massa estranya. Creix amb la consciència que tot just la toleren, que és una nosa, una inútil, que no mereix amor, que haurà de canviar substancialment, que si es vol casar s'haurà d'anul·lar a ella mateixa. També creix amb el record de què vol dir ser estimada de veritat, ser estimada pel que ets, no pel que hauries de ser”

Hamnet – Maggie O’Farrell

9/8/24

El dia de l'alliberament - George Saunders

© Bocins Literaris
Títol: El dia de l’alliberament
Títol original: Liberation Day
Autor: George Saunders
Any: 2024
Traducció: Yannick Garcia
Edicions de 1984

 “prou bé fas a la humanitat llevant-te cada matí, estant tan present com pots, preservant el seny en aquest món”

El dia de l’alliberament – George Saunders

8/8/24

 “tota la vida complint uns principis atemporals i, de sobte, llançar-ho tot per la borda per un instant de desencert, ¿i en nom de què? ¿El desgavell? ¿El caos? Al final, t'emportes el deshonor a l'eternitat”

El dia de l’alliberament – George Saunders

7/8/24

 “tot se'ns ha ensorrat sempre als peus. La diferència és que estàvem massa vius per adonar-nos-en”

El dia de l’alliberament – George Saunders

6/8/24

 “En aquest món, parlem sempre de la valentia i no prou, crec jo, de la discreció, de la cautela”

El dia de l’alliberament – George Saunders

5/8/24

 “¿De debò anava així la cosa? Tot funcionava al revés, perquè ningú volia ferir els sentiments de ningú, ningú estava disposat a dir el que realment pensava, ningú mostrava prou compromís per lluitar pel que tocava fer.
I tot plegat anava pel pedregar sense remei”

El dia de l’alliberament – George Saunders

4/8/24

El mercado de los duendes - Christina Rossetti

© Bocins Literaris
Títol: El mercado de los duendes
Títol original: Goblin Market
Autora: Christina Rossetti
Any: 1862
Traducció: Francisco M. López Serrano
Editorial Pre-Textos

 “When I am dead, my dearest,
sing no sad songs for me”

El mercado de los duendes – Christina Rossetti

3/8/24

 “Yace mi corazón mudo y quebrado
mi pobre corazón, su vano empeño;
la vida, el mundo y yo, todo ha cambiado
por fiarme de un sueño”

El mercado de los duendes – Christina Rossetti

2/8/24

 “Come to me in the silence of the night;
come in the speaking silence of a dream”

El mercado de los duendes – Christina Rossetti

1/8/24

 “Regresa a mí que espero y por ti velo,
o no vengas aún pues tornarías
a marcharte y mi espera agravarías
ahora que aun esperarte es un consuelo”

El mercado de los duendes – Christina Rossetti