L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

© Bocins Literaris

Títol: L’esperança i la memòria

Autor: Salvador Obiols

Any: 2019

Biblioteca de Viladecans

“Viure és caminar

viure és resistir;

vingui el vent de front, vingui el vent d'esquena,

no puc perdre el nord, sofrir és existir”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“Tenir el cor ferit m'ha obligat a escriure,

a ventallar fort cada sentiment,

a sagnar en salut, el gorg de la ment,

i ordenar aquells mots que em fan saber lliure”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“El temps s'esmicola, instant rere instant;

així és l'existència, sempre riu avall.

Tot és davallada sens cap aturall;

el mar que m'espera, no em diu on ni quan”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“la treva i la pau no ens fan dòcils

davant les males arts, de qui se'ns queda el blat

i sols ens torna la palla; ni se'ns fa la mà blana,

quan algú ens vol privar el creixement, la raó,

la identitat, la llibertat i la parla”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“Ensendero els peus amb sensatesa

que atorguen els anys i un munt d'esperons

i haver superat mil murs d'incertesa.

Del pa dels enyors en faig rosegons”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“Què és més fefaent i què és enganyós?

Què cal ignorar o què cal comprendre?

Com transformar en pla, un sòl que és rugós?

Per triar el millor camí per emprendre,

cal un fur intern del tot rigorós,

que m'indiqui el llast que m'he de desprendre”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“Ets l'oratge persistent

que m'empeny a forejar,

llevantejant pel mal temps

damunt la mar brogidora”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“Busco l'aigua clara, dins d'un mar de dubtes,

tot donant-li voltes als interrogants;

desgrano misteris difícils i abruptes,

per capir del credo, tots els seus vessants”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“El sac del vell temps l'he omplert d'encenalls

que no vull llançar al foc de l'oblit”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“De tant esbarrar de cara i d'esquena,

m'he fet codolenc, amb el pas dels anys.

Se m'han allisat capritxos i afanys

i s'han esbotzat els castells d'arena.

De rebre tropells baixant per les gleres,

m'he fet demacrat, he perdut arestes.

Aquell cor rebel propens a grans gestes,

els anys l'han fet caut per vies planeres”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

La meva concepció del món - Bertrand Russell

© Bocins Literaris

Títol: La meva concepció del món

Títol original: Bertrand Russell speaks his mind

Autor: Bertrand Russell

Any: 1959

Traducció: Llorenç Carbonell i Torras

Edicions 62

“Teniu, gràcies als vostres coneixements, un poder a les mans que l'home mai no havia tingut; podeu fer servir aquest poder com cal o fer-ne un mal ús; l'emprareu encertadament si us adoneu que la humanitat constitueix una sola i gran família”

La meva concepció del món - Bertrand Russell

“considero completament absurda la forma en què es reuneix la gent en la imminència d'una guerra. Immenses multituds s'apleguen a Trafalgar Square, per aplaudir. Es fan tornaveu de la decisió del Govern de fer que els matin. És d'allò més estrany. No és el que hom espera d'aquesta cosa que anomenem natura humana”

La meva concepció del món - Bertrand Russell

“Com més impersonals siguin els vostres interessos, i més enllà de la vostra vida s'estenguin, menys us preocuparà la perspectiva que la vostra pròpia vida pugui extingir-se”

La meva concepció del món - Bertrand Russell

“en un hotel de luxe, no hi ha res, sigui el que sigui, que us indiqui a quin continent o a quina part del món es troba; són exactament iguals a tot arreu. Això resulta un xic ensopit i obliga aquells que tenen cabals a considerar que amb prou feines val la pena de viatjar. Si voleu conèixer països estrangers heu de viatjar com un pobre”

La meva concepció del món - Bertrand Russell

“El fanatisme proporciona motius per a passar a l'acció, és cert; però no recordo cap exemple, en tota la història de l'home, en què hagi estat la causa d'una bona acció. L'acció resultant ha estat sempre dolenta, per tal com és parcial en la seva manera de veure les coses, i perquè, gairebé inevitablement, implica alguna mena d'odi. Hom odia la gent que no participa del propi fanatisme”

La meva concepció del món - Bertrand Russell

“la tasca d'un filòsof no és canviar el món, sinó comprendre'l”

La meva concepció del món - Bertrand Russell

“Una part del nostre mecanisme emocional exigeix que siguem capaços d'odiar i d'estimar, i ens agrada exercir ambdues facultats. Estimem els  nostres compatriotes i odiem als estrangers. Naturalment, estimem els nostres compatriotes únicament quan pensem en els estrangers; quan ens oblidem d'aquests ja no els estimem tant”

La meva concepció del món - Bertrand Russell

“el poder corromp, perquè el plaer que proporciona exercir-lo creix amb l'experiència”

La meva concepció del món - Bertrand Russell

“es considerava important que la gent cregués en alguna cosa, sobre la qual no existia evidència i això falsificava la manera de pensar d'aquesta gent, falsificava els sistemes educatius i originava, diria jo, una completa heretgia moral: és a dir, que és correcte creure en determinades coses i erroni creure en algunes altres, deixant a part el problema de saber si les coses considerades són veritables o falses. En general, considero que la religió ha fet molt de mal, principalment santificant el conservadorisme i l'adhesió als costums tradicionals, i encara més santificant la intolerància i l'odi”

La meva concepció del món - Bertrand Russell

“Crec que ningú no hauria d'estar segur de res. Si hom està segur del que sigui, està equivocat, certament, puix que no hi ha res mereixedor d'una certesa absoluta i tots hauríem de considerar la possibilitat d'afegir a les nostres creences un determinat element de dubte i ésser capaços d'actuar enèrgicament a desgrat d'aquest dubte”

La meva concepció del món - Bertrand Russell

Otros vendrán... - Marina Ginestà

© Bocins Literaris

Títol: Otros vendrán...

Títol original: Els precursos

Autora: Marina Ginestà

Any: 1977

Traducció: Manuel Periáñez-Ginestà

Ediciones Espuela de Plata

“aquella imagen de la Revolución que se perfilaba en el horizonte ha retrocedido cada vez que hemos dado un paso adelante… Sin embargo, hay que aguantar. Después de nosotros, otros vendrán…”

Otros vendrán... - Marina Ginestà

“el talón de Aquiles de todas las instituciones es precisamente este punto, el control, el control colectivo. No es de extrañar que las sociedades jerárquicas, fuertemente centralizadas, como la Iglesia, las sociedades feudales o burguesas, degeneren rápidamente hacia el despotismo...”

Otros vendrán... - Marina Ginestà

“Después de la tormenta ha vuelto la calma. Una calma hecha de la muerte de unos cuantos, del exilio y la prisión de otros, del silencio de todos. Los duelos, las heridas y las lágrimas están bien escondidos, muy dentro de las casas, en los corazones, en el tiempo”

Otros vendrán... - Marina Ginestà

“La alegría puede ser compartida, pero la tristeza auténtica es siempre solitaria”

Otros vendrán... - Marina Ginestà

“Entre Lenin y Trotsky un lado, y el zar del otro, me quedo con Lenin y Trotsky. Pero ¿qué garantías nos ofrecen para el futuro? Si los bolcheviques no consultan regularmente a las instancias populares, esta revolución degenerará, como tantas otras. Los sacrificios que se impone hoy al pueblo ruso solo habrán servido para sustituir una casta de privilegiados por otra casta de privilegiados, autócratas feudales por autócratas funcionarios”

Otros vendrán... - Marina Ginestà

“Abrían un cajón, lo cerraban con estrépito, manoseaban la ropa plegada dentro de los armarios, arrojaban al suelo uno tras otro, sin miramientos, los libros alineados de un estante, y murmurando <<Bakunin… Pérez Galdós… Stuart Mill… Dickens… Zola… Victor Hugo... Tolstoi...>> Pruebas evidentes de la maleficencia de la familia”

Otros vendrán... Marina Ginestà

“Unas damas de la aristocracia, cuyos hijos en edad militar están bien protegidos gracias al <<impuesto de sangre>> (las mil quinientas pesetas que han podido pagar para evitar la movilización), habían ido a distribuir unas miserables monedas, escapularios y paquetes de tabaco, en un grotesco e innoble insulto a la miseria”

Otros vendrán... Marina Ginestà

“¡Sin embargo estos patronos debían darse cuenta del peligro que los acechaba a todos! La batalla que ahora empezaba era de más envergadura que las escaramuzas entre los intelectuales autonomistas y el Gobierno de Madrid. Ya  no era el momento de criticar al poder central, ni del catalanismo contestatario, ni de las caricaturas en los periódicos satíricos, ni de todas esas tonterías de los últimos años. Ahora era una guerra entre los patrones y los trabajadores, entre los que poseían las fábricas y las máquinas y los que querían cambiarlo todo”

Otros vendrán... Marina Ginestà

“¿Ladrones? ¿Por qué ladrones? Al contrario, los ladrones eran los otros, los que les hacían detener y ser llevados a prisión. Los que los querían hacer trabajar doce horas al día por unos sueldos de miseria, mientras que ellos se iban enriqueciendo a sus espaldas. No, no eran ladrones, aquella gente, sino obreros. Solo había que ver cómo iban vestidos”

Otros vendrán... - Marina Ginestà

“El ideal libertario no es solamente una doctrina, una esperanza para el futuro. Es también una moral, una regla de conducta”

Otros vendrán... - Marina Ginestà

Sylvie - Gérard de Nerval

© Bocins Literaris

Títol: Sylvie

Títol original: Sylvie

Autor: Gérard de Nerval

Any: 1853

Traducció: Lluís Maria Todó

Quaderns Crema

“Així són les quimeres que encisen i esgarrien al matí de la vida. He intentat fixar-les sense gaire ordre, però molts cors em comprendran. Les il·lusions cauen una darrera l'altra, com les escorces d'una fruita: és l'experiència. Té el gust amarg; tanmateix té un deix acre que fortifica”

Sylvie - Gérard de Nerval