“sacrificare la vita per lui: non era quello che facevamo tutti i tedeschi? Ma che potessi ingerire cibo avvelenato e morire così, senza nemmeno uno sparo di fucile, senza un'esplosione, Joseph non lo accettava. Una morte in sordina, fuori scena. Una morte da topi, non da eroi. Le donne non muoiono da eroi”
Le
assaggiatrici – Rosella Postorino
“All'inizio prendiamo bocconi misurati, come se non fossimo obbligate a ingoiare tutto, come se potessimo rifiutarlo, questo cibo, questo pranzo che non è destinato a noi, che spetta per caso, per caso siamo degne di partecipare alla sua mensa. Poi però scivola per l'esofago atterando in quel buco nello stomaco, e più lo riempie più il buco si allarga”
Le
assaggiatrici – Rosella Postorino
“Il primo giorno di scuola, quando mia madre mi aveva lasciato in classe andando via, il pensiero che potesse accadermi qualcosa di male a sua insaputa mi aveva riempita di tristezza. Non era tanto la minaccia del mondo su di me, quanto l'impotenza di mia madre, a commuovermi. Che la mia vita scorresse mentre lei ne era ignara mi pareva inaccettabile”
Le
assaggiatrici – Rosella Postorino
 |
©
Bocins Literaris
|
“No és menester que digau
de qui sou, mes alegries,
que bé es coneix que sou mies
amb lo poc temps que durau”
Poesia
completa volum I – Francesc Vicent Garcia
“i los raigs amb què a penes me
tocàreu
de la llum celestial d'aqueixa cara,
perquè mon tendre cor no s'abrasara
amb tal pressa, senyora, els
retiràreu,
una piadosa crueltat usàreu:
juntament fóreu pròdiga i avara,
puix, excusant-me un mal que bé
causara,
de mil béns i dulçures me privàreu”
Poesia
completa volum I – Francesc Vicent Garcia
“trau-me de les tenebres d'aquest
llimb
on eixes mans me tenen sepultat
i, plenes de bellesa i crueltat,
contínuament m'estan donant suplim!
Si com a esclau meresc tan gran rigor,
com a lleal la llibertat meresc,
pus sols per a rendir-te-la la vull.
Agenolla't t'ho està pregant l'Amor;
obeeix a l'Amor, pus l'obeesc,
que ara és lo temps, mentres la sang
nos bull!”
Poesia
completa volum I – Francesc Vicent Garcia
“Quan millor, Temps, s'acabaran mes
queixes
si per donar-les, Temps, me dones
temps?
Ai, Temps! De temps demano sols una
hora
per a lograr, oh Temps, una hermosura
que temps ha, Temps, mon cor esclau
adora:
a ton nom, Temps, faré una estàtua
pura
d'aquell metal que el Temps avar
adora,
i agrair-t'he tot temps, Temps, ma
ventura”
Poesia
completa volum I – Francesc Vicent Garcia
 |
©
Bocins Literaris
|
“el que ens toca és passar de la IA a l'AiA: del control, la cosificació i l'alienació que provoca la Invasió Algorítmica, a la fluïdesa, la vitalitat i la lucidesa que emanen de l'Aquí i Ara”
Consciència
o col·lapse – Jordi
Pigem
“A diferència de les religions tradicionals, no hi ha aquí unes hores específiques de pregària, perquè és un culte incessant (tots els dies i a totes hores, 24/7, que es diu avui). Però el que fa més peculiar la religió capitalista és que promou l'egoisme, la cobdícia i l'enveja, tres actituds contra les quals han alertat, precisament, totes les grans religions tradicionals”
Consciència
o col·lapse – Jordi
Pigem
“l'allau constant de notícies del món contemporani fa difícil entendre els fets: ens porta contínuament d'aquí cap allà, ens manté sempre en la superfície i no deixa espai per aprofundir i lligar caps. En l'allau d'informacions inconnexes, les d'avui sepulten les de no fa gaire”
Consciència
o col·lapse – Jordi
Pigem