“Els moments més tristos de tot el dia venien al capvespre, a la vora de les espelmes, al començament de la nit. Ens retirem a dormir d'hora. Una feble llàntia crema allà baix, a tocar de la porta, com un puntet brillant, però el nostre racó està en la penombra. L'ambient es torna fètid i asfixiant. Algú no aconsegueix agafar el son i es passa una hora i mitja assegut al llit, acotant el cap amb la gorra de dormir com si estigués reflexionant. I te'l mires tota una hora, intentant endevinar en què deu pensar”

Memòries de la Casa Morta - Fiódor Dostoievski

“Qualsevol, sigui qui sigui, i per humiliat que es trobi, vol, ni que sigui de forma instintiva i inconscient, que se li respecti la dignitat humana. El presoner sap que és un presoner, un proscrit, i sap quin és el seu lloc davant de l'autoritat; però cap marca ni cap grilló no li faran oblidar que és una persona. I, com que efectivament és una persona, se l'ha de tractar com a tal ésser humà”

Memòries de la Casa Morta - Fiódor Dostoievski

“el dret al càstig corporal, atorgat a un per exercir-lo sobre uns altres, és una de les plagues de la societat, és un dels mitjans més poderosos de destruir en ella qualsevol embrió, qualsevol temptativa de civisme, i la base més sòlida de la seva absoluta i irreversible descomposició”

Memòries de la Casa Morta - Fiódor Dostoievski

“Un mata perquè era un vagabund i es veia assetjat per un regiment d'agents de policia, defensant la seva llibertat, la vida, i sovint mort de gana; un altre degolla nens petits per la sola satisfacció de degollar, de sentir a les mans la sang calenta de les criatures, de complaure's en llur terror, en el darrer estremiment sota el ganivet. ¿I què? Doncs que l'un i l'altre van a petar al penal. Certament hi ha variacions en la durada de les penes imposades. Però aquestes variacions són relativament poques; en canvi, la diferència entre un crim i l'altre és infinitament més gran”

Memòries de la Casa Morta - Fiódor Dostoievski

“Després d'haver-s'ho begut tot, fins l'últim drapot, el borratxo s'estira a dormir la mona, i l'endemà, tan bon punt es desperta amb el cap terriblement enterbolit i feixuc, demana en va al taverner un glop d'aiguardent per fer passar la ressaca. Suporta l'adversitat amb tristor i el mateix dia es posa a treballar novament, i continua treballant durant mesos amb el cap cot, somiant aquell feliç dia de gresca que ja s'ha esvanit per sempre, irremeiablement. De mica en mica es va animant i comença a esperar un altre dia semblant, encara molt llunyà, però que tard o d'hora arribarà”

Memòries de la Casa Morta - Fiódor Dostoievski

“només al cap de molt temps em vaig adonar que la duresa i el caràcter de forçat d'aquells treballs no estaven tant en la dificultat i en la continuïtat com en el fet que eren obligatoris, imposats per la força. Un mugic en llibertat treballa incomparablement més, sens dubte, de vegades fins i tot a la nit, sobretot a l'estiu; però treballa per a si mateix, treballa amb un objectiu racional i per a ell incomparablement més lleuger que el d'un presidiari que fa un treball imposat i totalment inútil per a ell”

Memòries de la Casa Morta - Fiódor Dostoievski

“¿Què hi fem, aquí? Per estar vius, no semblem homes; per estar morts, no semblem difunts”

Memòries de la Casa Morta - Fiódor Dostoievski

“Si passava que volies mirar a través de les escletxes de la palissada cap al món de Deu, ¿és que potser veies alguna cosa? Només veies un tros de cel i l'alt desnivell de terra, cobert de males herbes, i a banda i banda del terraplè, dia i nit, feien la ronda els sentinelles; tot seguit pensaves que passarien anys sencers i tu encara aniries igualment a mirar per les escletxes de la palissada per veure el mateix terraplè, els mateixes sentinelles i aquell mateix tros de cel, no pas el cel que teníem sobre el presidi, sinó l'altre, el llunyà, el cel lliure”

Memòries de la Casa Morta - Fiódor Dostoievski

“En el criminal, el presidi i els treballs forçats més durs únicament desenvolupen l'odi, la set de plaers prohibits i una terrible indolència. Però estic fermament convençut que el famós sistema cel·lular només aconsegueix objectius falsos, il·lusoris i aparents. Xucla el suc vital de l'home, li enerva l'ànima, l'afebleix, l'intimida, i després presenta una mòmia moralment seca, mig guillada, com un exemple de redreçament i de penediment”

Memòries de la Casa Morta - Fiódor Dostoievski

Vint-i-set poemes - W. H. Auden

© Bocins Literaris

Títol: Vint-i-set poemes

Autor: W. H. Auden

Any: 1928- 1973

Traducció: Salvador Oliva

Quaderns Crema

En el poemari És morta la poesia? Joseba Sarrionandia esmenta un poeta anglès que encara no he llegit, W. H. Auden. Per fer-ne un tastet, agafo la selecció de Vint-i-set poemes, una edició bilingüe de Quaderns Crema traduïda per Salvador Oliva.

Els poemes escollits són una aproximació a l'obra d'Auden, que abasta diferents estils i temàtiques, i es presenten en l’ordre temporal en què van ser escrits. Diuen d’ell que va ser un poeta que es va sentir còmode en l’època en la qual va viure i com a bon observador que en fou, ho plasma de forma crítica tant en els seus poemes com en la resta de la seva escriptura, que va ser prolífica. Però la seva poesia no és només descriptiva, té un fort component filosòfic. Auden es fa preguntes constantment i sembla que conversi amb el lector. Els poemes tracten sobre la guerra i el dolor, la mort de les persones estimades, l’acceptació d’un mateix, el pas del temps en l’amor i la vida en comú. També homenatja els seus mestres, a destacar un poema dedicat a W. B. Yeats. La part de versos curts- aforismes són sentències que interpel·len directament a l’intel·lecte. L’estil modern i versàtil de l’escriptura, així com el compromís social i polític d’Auden m’ha recordat a la poeta Wislawa Szymborska.

Fent la ressenya, m’assabento que Edicions 1984 ha fet una tria més àmplia dels seus poemes a Un altre temps. Ara que l’he descobert, hi tornaré segur.

“Nothing can be loved too much,

but all things can be loved

in the wrong way”

Vint-i-set poemes - W. H. Auden