“¿Per què, puix que llagares
talment aquest cor meu, no l'has curat?
I, puix que me'l furtares,
¿com és que l'has deixat
i no agafes el furt que m'has furtat?”

 Poemes essencials – Joan de la Creu

 “¡Oh cristalina fuente!,
¡si en esos tus semblantes plateados
formases de repente
los ojos deseados
que tengo en mis entrañas dibujados!”

 Poemes essencials – Joan de la Creu

La presonera II - Marcel Proust

© Bocins Literaris

Títol: La presonera II

Títol original: La prisonnière II

Autor: Marcel Proust

Any: 1925

Traducció: Josep Maria Pinto

Viena Edicions

 “L'únic veritable viatge, l'únic bany de joventut, seria no pas anar cap a nous paisatges, sinó tenir altres ulls, veure l'univers amb els ulls d'un altre, de cent altres, veure els cent universos que cadascun d'ells veu, que cadascun d'ells és”

La presonera II – Marcel Proust

 “la naturalesa que reprimim no deixa pas menys d'habitar en nosaltres”

La presonera II – Marcel Proust

 “Hi ha certs estats morals, i principalment la inquietud que, com que només ens presenten dues alternatives, tenen alguna cosa de tan atroçment limitat com un simple sofriment físic”

La presonera II – Marcel Proust

 “allà on hi ha perill per al culpable, l'interès és el que dicta la confessió”

La presonera II – Marcel Proust

 “les paraules tristes que pronunciem, ni que sigui de manera mentidera, porten en si mateixes la seva tristesa i ens la injecten profundament; potser perquè sabem que simulant un adéu evoquem per anticipació una hora que arribarà fatalment més tard; a més, no estem segurs del tot que no haguem acabat de desencadenar el mecanisme que farà tocar aquella hora”

La presonera II – Marcel Proust

 “l'amor sempre el tenim al cor en estat d'equilibri inestable”

La presonera II – Marcel Proust

 “de la mateixa manera que si hagués manejat una pedra que enclou la salinitat dels oceans immemorials o el raig d'una estrella, sentia que tocava tan sols l'embolcall tancat d'un ésser que per l'interior accedia a l'infinit”

La presonera II – Marcel Proust

 “No sempre suportem bé les llàgrimes que fem vessar”

La presonera II – Marcel Proust

 “Afortunadament no havia cedit a la temptació de trencar encara amb l'Albertine; l'avorrida perspectiva d'haver-la de tornar a trobar al cap d'una estona com una dona estimada, quan tornés a casa, era ben poca cosa al costat de l'ansietat que hauria tingut si la separació s'hagués efectuat en aquell moment en què tenia un dubte sobre ella i abans que ella tingués temps d'esdevenir indiferent per a mi”

La presonera II – Marcel Proust

 “en l'amor, és més fàcil renunciar a un sentiment que perdre un hàbit”

La presonera II – Marcel Proust

Le assaggiatrici - Rosella Postorino

© Bocins Literaris

Títol: Le assaggiatrici

Autora: Rosella Postorino

Any: 2018

Giangiacomo Feltrinelli Editore Milano

 “l'amore accade proprio fra sconosciuti, fra estranei impazienti di forzare il confine”

Le assaggiatrici – Rosella Postorino

 “Che fosse possibile omettere parti della propria esistenza, che fosse così facile, mi ha sempre allibita; ma è solo ignorando la vita degli altri mentre scorre, è solo grazie a questa fisiologica carenza di informazioni, che possiamo non impazzire”

Le assaggiatrici – Rosella Postorino

 “chiunque può giustificare ogni gesto. Si trova sempre, una scusa”

Le assaggiatrici – Rosella Postorino

“Come si fa a dare valore a una cosa che può finire in qualsiasi momento, una cosa così fragile? Si dà valore a ciò che ha forza, e la vita non ne ha; a ciò che è indistruttibile, e la vita non lo è. Tant'è vero che può arrivare qualcuno a chiederti di sacrificarla, la tua vita, per qualcosa che ha più forza. La patria, per esempio”

Le assaggiatrici – Rosella Postorino

 “Non esiste pietà universale, solo l'impietosirsi davanti al destino di un singolo essere umano”

Le assaggiatrici – Rosella Postorino

 “sacrificare la vita per lui: non era quello che facevamo tutti i tedeschi? Ma che potessi ingerire cibo avvelenato e morire così, senza nemmeno uno sparo di fucile, senza un'esplosione, Joseph non lo accettava. Una morte in sordina, fuori scena. Una morte da topi, non da eroi. Le donne non muoiono da eroi”

Le assaggiatrici – Rosella Postorino

 “Spesso condividere un segreto non unisce, separa. Se comune, la colpa è una missione in cui gettarsi a capofitto, tanto poi svapora in fretta”

Le assaggiatrici – Rosella Postorino

 “All'inizio prendiamo bocconi misurati, come se non fossimo obbligate a ingoiare tutto, come se potessimo rifiutarlo, questo cibo, questo pranzo che non è destinato a noi, che spetta per caso, per caso siamo degne di partecipare alla sua mensa. Poi però scivola per l'esofago atterando in quel buco nello stomaco, e più lo riempie più il buco si allarga”

Le assaggiatrici – Rosella Postorino

 “il dolore degli altri non brucia quanto il proprio”

Le assaggiatrici – Rosella Postorino

 “Il primo giorno di scuola, quando mia madre mi aveva lasciato in classe andando via, il pensiero che potesse accadermi qualcosa di male a sua insaputa mi aveva riempita di tristezza. Non era tanto la minaccia del mondo su di me, quanto l'impotenza di mia madre, a commuovermi. Che la mia vita scorresse mentre lei ne era ignara mi pareva inaccettabile”

Le assaggiatrici – Rosella Postorino

Poesia completa volum I - Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)

© Bocins Literaris

Títol: Poesia completa volum I

Autor: Francesc Vicent Garcia

Any: 1601-1623

Editorial Barcino

 “No és menester que digau
de qui sou, mes alegries,
que bé es coneix que sou mies
amb lo poc temps que durau”

Poesia completa volum I – Francesc Vicent Garcia

 “i los raigs amb què a penes me tocàreu
de la llum celestial d'aqueixa cara,
perquè mon tendre cor no s'abrasara
amb tal pressa, senyora, els retiràreu,
una piadosa crueltat usàreu:
juntament fóreu pròdiga i avara,
puix, excusant-me un mal que bé causara,
de mil béns i dulçures me privàreu”

Poesia completa volum I – Francesc Vicent Garcia

 “Juntà en vós Naturalesa
los extrems del bé i del mal,
posant en balança igual
lo desdeny i la bellesa”

Poesia completa volum I – Francesc Vicent Garcia

 “trau-me de les tenebres d'aquest llimb
on eixes mans me tenen sepultat
i, plenes de bellesa i crueltat,
contínuament m'estan donant suplim!
Si com a esclau meresc tan gran rigor,
com a lleal la llibertat meresc,
pus sols per a rendir-te-la la vull.
Agenolla't t'ho està pregant l'Amor;
obeeix a l'Amor, pus l'obeesc,
que ara és lo temps, mentres la sang nos bull!”

Poesia completa volum I – Francesc Vicent Garcia

 “Que, si Orfeu suspengué amb son contrabaix
les Fúries infernals, i deslliurar
a sa muller pogué de l'etern plor,
jo, que tinc lo tenor un poc més baix,
l'infern de son desdeny podré aplacar
i traure de ses penes al meu cor”

Poesia completa volum I – Francesc Vicent Garcia

 “Musa, què pretens de mi?
Què et dol de ma fantasia?
Deixa-me-la, i algun dia
posa a mos deliris fi!”

Poesia completa volum I – Francesc Vicent Garcia

 “Quan millor, Temps, s'acabaran mes queixes
si per donar-les, Temps, me dones temps?
Ai, Temps! De temps demano sols una hora
per a lograr, oh Temps, una hermosura
que temps ha, Temps, mon cor esclau adora:
a ton nom, Temps, faré una estàtua pura
d'aquell metal que el Temps avar adora,
i agrair-t'he tot temps, Temps, ma ventura”

Poesia completa volum I – Francesc Vicent Garcia

 “Ja són tants los que vui fan de poetes
que ens faltaran llorers per a corones”

Poesia completa volum I – Francesc Vicent Garcia

Consciència o col·lapse - Jordi Pigem

© Bocins Literaris

Títol: Consciència o col·lapse

Autor: Jordi Pigem

Any: 2024

Fragmenta Editorial

 “el que ens toca és passar de la IA a l'AiA: del control, la cosificació i l'alienació que provoca la Invasió Algorítmica, a la fluïdesa, la vitalitat i la lucidesa que emanen de l'Aquí i Ara”

Consciència o col·lapse – Jordi Pigem

 “A diferència de les religions tradicionals, no hi ha aquí unes hores específiques de pregària, perquè és un culte incessant (tots els dies i a totes hores, 24/7, que es diu avui). Però el que fa més peculiar la religió capitalista és que promou l'egoisme, la cobdícia i l'enveja, tres actituds contra les quals han alertat, precisament, totes les grans religions tradicionals”

Consciència o col·lapse – Jordi Pigem

 “la flama freda de l'enfocament algorítmic no pot entendre la vida”

Consciència o col·lapse – Jordi Pigem

 “En les coses materials i utilitàries, sí, hem progressat. Però en el que veritablement importa, ¿veiem al voltant nostre vides més plenes de sentit?”

Consciència o col·lapse – Jordi Pigem

 “D'una ment més clara en sorgeix un món més clar”

Consciència o col·lapse – Jordi Pigem

 “Si deixem que els objectes aclaparin i colonitzin la nostra vida, ens degradem al nivell dels objectes, esdevenim <<objecte>>”

Consciència o col·lapse – Jordi Pigem

 “la raó pura, magnífica quan s'utilitza com a eina, està intentant substituir l'espontaneïtat de la vida, que és el que realment ens constitueix”

Consciència o col·lapse – Jordi Pigem

 “la imatge es valora més que la realitat, la representació compta més que el que és present. Acostumats a les representacions sofisticades, seleccionades per impactar, de vegades l'autèntica presència de les coses o les persones no ens sembla prou”

Consciència o col·lapse – Jordi Pigem

 “l'allau constant de notícies del món contemporani fa difícil entendre els fets: ens porta contínuament d'aquí cap allà, ens manté sempre en la superfície i no deixa espai per aprofundir i lligar caps. En l'allau d'informacions inconnexes, les d'avui sepulten les de no fa gaire”

Consciència o col·lapse – Jordi Pigem

 “La llar de sentit que ens acollia ara trontolla. La forma de col·lapse que més immediatament ens amenaça és també la més íntima: el col·lapse del que ens fa humans, el col·lapse de la nostra capacitat d'entendre, el col·lapse cognitiu. La batalla pel futur és, en gran mesura, una batalla cognitiva, entre tempestes de propaganda i temptacions digitals”

Consciència o col·lapse – Jordi Pigem

Féder o el marit potentat - Stendhal

© Bocins Literaris

Títol: Féder o el marit potentat

Títol original: Féder, ou le mari d’argent

Autor: Stendhal

Any: 1855

Traducció: Georgina Solà Sollés

Cal Carré

 “si la religió va per davant, com és molt possible, fugirà a Bordeus, on per decència no puc seguir-la, i jo em privaré cada vespre d'una hora deliciosa, que dona interès a totes les meves altres hores i que, de fet, és l'ànima de la meva vida. Si cedeix, passarà com amb totes les altres; al cap d'un mes o dos, només trobaré avorriment allà on jo venia a buscar plaer”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “Si continuo explicant-li aquestes tristes veritats que vostè em demana sempre que li expliqui, li robaré la part més celestial de la seva amabilitat”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “com totes les ànimes ardents, pensava de pressa; va tenir la violenta temptació de continuar parlant d'amor i provocar que el fessin fora. Buscava una frase que pogués deixar un record impressionant en el cor d'aquella noia i tingués conseqüències infinites”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “per tornar a tenir el coratge que un home com cal ha de tenir, només em quedarà extirpar del meu cor la passió que el domina”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “estimat, no només s'ha d'interpretar la comèdia melancòlica: vosaltres, gent del sud que preteniu viure a París, heu d'actuar sempre; ni més ni menys, amic meu. La vostra alegria, la vostra empenta, la vostra rapidesa de reacció, desconcerten el parisenc, que és un animal lent per naturalesa, amb l'ànima amarada de boira”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “per conservar la fe enmig del món exterior, calia imposar-se la llei de no pensar mai en certes coses”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “La seva pròpia dignitat ja l'hauria d'animar a tornar tots aquests llibres al llibreter; a casa seva no n'hi ha d'haver cap, si no vol exposar-se al ridícul. Si fa gala de tenir llibres, està dient que aprecia la manera de ser de les persones que llegeixen, i això l'obliga a fer veure que ha llegit; faran certes al·lusions i es veurà forçat a fer cara d'entendre de què parlen; ¿se li acut res més perillós?”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “La timidesa extrema, quan va de bracet amb la intel·ligència, porta a reflexionar amb tota la clarividència de la passió sobre les mínimes circumstàncies de les coses, i agusa la perspicàcia”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “Aquest matí compareixeré davant d'una provinciana sens dubte ben ridícula; confegeix-me una indumentària ben mortuòria perquè, si no m'ho passo bé fent el meu paper d'home trist i escoltant amb respecte les seves observacions estúpides, almenys pugui distreure'm una mica fent i desfent el meu paper de Werther desesperat”

Féder o el marit potentat – Stendhal

 “No parli mai del que en un moment determinat té més importància per a vostè; és una feblesa que pot tenir conseqüències deplorables. ¿Tan difícil és fer sempre comèdia?”

Féder o el marit potentat – Stendhal

L'amica geniale - Elena Ferrante

© Bocins Literaris

Títol: L’amica geniale

Autora: Elena Ferrante

Any: 2011

Edizioni e/o

 “Mi mancava soltanto Lila, Lila che però non rispondeva alle mie lettere. Temevo che le accadessero cose, belle o brutte, senza che io fossi presente. Era un timore vecchio, un timore che non mi era mai passato: la paura che, perdendomi pezzi della sua vita, perdesse intensità e centralità la mia”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “<<È bello>> mormorai, <<parlare con gli altri>>.
<<Sì, ma solo se quando parli c'è uno che risponde>>”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “Tracciavo linee tra momenti e fatti distanti tra loro, stabilivo convergenze e divergenze. In quel periodo diventò un esercizio quotidiano: tanto io era stata bene a Ischia, tanto Lila era stata male nella desolazione del rione; tanto io avevo sofferto abbandonando l'isola, tanto lei s'era sentita sempre più felice. Era come se, per una cattiva magia, la gioia o il dolore dell'una presupponessero il dolore o la gioia dell'altra”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “ciò che facevo io, da sola, non riusciva a farmi battere il cuore, solo ciò che Lila sfiorava diventava importante. Ma se lei si allontanava, se la sua voce si allontanava dalle cose, le cose si macchiavano, si impolveravano”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “Disse che non sapevamo niente, né da piccole né adesso, che perciò non eravamo nella condizione de capire niente, che ogni cosa del rione, ogni pietra o pezzo di legno, qualsiasi cosa, c'era già prima di noi, ma noi eravamo cresciute senza rendercene conto, senza mai nemmeno pensarci”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “Ero cresciuta con quei ragazzi, ritenevo normali i loro comportamenti, la loro lingua violenta era la mia. Ma seguivo anche quotidianamente, ormai da sei anni, un percorso di cui loro ignoravano tutto e che io invece affrontavo in modo così brillante da risultare la più capace. Con loro non potevo usare niente di ciò che imparavo ogni giorno, dovevo contenermi, in qualche modo autodegradarmi. Ciò che ero a scuola, lì ero obbligata a metterlo tra parentesi o a usarlo a tradimento, per intimidirli”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “Lei m'interrogava sulle materie che aveva in giornata, su quello che avevo studiato, e voleva risposte precise. Se non gliele davo mi assillava con domande che me mettevano l'ansia di non aver studiato abbastanza, di non essere in grado di rispondere ai professori come non ero in grado di rispondere a lei”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “avevo l'impressione che, mentre ogni essere animato intorno accelerava i ritmi della sua vita, le superfici solide mi diventassero molli sotto le dita o si gonfiassero lasciando spazi vuoti tra la loro massa interna e la sfoglia di superficie”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “Non ho nostalgia della nostra infanzia, è piena di violenza. Ci succedeva di tutto, in casa e fuori, ogni giorno, ma non ricordo di aver mai pensato che la vita che c'era capitata fosse particolarmente brutta. La vita era così e basta, crescevamo con l'obbligo di renderla difficile agli altri prima che gli altri la rendessero difficile a noi”

L’amica geniale – Elena Ferrante

 “Ho scoperto che non ho niente de suo, non un'immagine, non un biglietto, non un regalino. Mi sono sorpresa io stessa. Possibile che in tutti questi anni non mi abbia lasciato niente di sé, o, peggio, io non abbia voluto conservare alcunché di lei? Possibile”

L’amica geniale – Elena Ferrante

Adonais - Percy Bysshe Shelley

© Bocins Literaris

Títol: Adonais

Títol original: Adonais

Autor: Percy Bysshe Shelley

Any: 182

Traducció: Vicente Gaos

Visor Libros

 “Dime, corazón mío, ¿por qué ahora
vacilas y, temblando, retrocedes?
Tus esperanzas han partido: todo
lo abandonaron en su presta huida.
Parte tras ellas tú”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “No more let Life divide what Death can join together”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “¡Vuela sobre las sombras de la noche!
La envidia, la calumnia, la tristeza,
el odio y esta angustia que los hombres
confunden torpemente con el gozo,
no lograrán de nuevo torturarle.
Está ya preservado del contagio
vano del mundo”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “en tanto permanezca azul el cielo
y el campo siga verde, la mañana
será arrastrada siempre por la noche,
como a la noche anunciará la tarde.
Sucederán los meses a los meses
con doloroso giro, y con angustia
despertarán los años a los años”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “el ciego enjambre de las esperanzas
nos hormiguea dentro de la carne”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “Kiss me, so long but as a kiss may live;
And in my heartless breast and burning brain
That word, that kiss, shall all thoughts else survive”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “Todo lo que nosotros adoramos
en él ya se esfumó, como si nunca
hubiese sido. Sólo permanece
nuestro dolor. ¡Ay, pobres de nosotros:
que también es mortal nuestra tristeza!”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “Un momento, destella, intenso, el átomo.
Luego se extingue en gélido reposo”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “Y tú, su hora fatal, la que entre todas
fuiste elegida para nuestro daño,
despierta a tus oscuras compañeras,
muéstrales tu tristeza y di: conmigo
murió Adonais, y en tanto que el futuro
a olvidar al pasado no se atreva,
perdurarán su fama y su destino
como una luz y un eco eternamente”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

 “Llorad por Adonais, sueños veloces,
pasiones que lleváis en vuestras alas
bandadas de fugaces pensamientos”

Adonais – Percy Bysshe Shelley

La paloma de plata - Andréi Biéli

© Bocins Literaris

Títol: La paloma de plata

Títol original: Serebriani golub

Autor: Andréi Biéli

Any: 1910

Traducció: María García Barris

Editorial Laetoli

 “los minutos transcurren como siglos infinitos; como si no fuera la noche la que discurre por el cielo sino la vida humana, larga como los siglos, breve como un instante”

La paloma de plata – Andréi Biéli

 “arrancadas por la tempestad; era como si se hubieran secado antes de tiempo; y ahora esas hojas crujían festivamente bajo los pies del paseante casual; y el paseante casual no sabrá que allí algo murió, aunque fuera la muerte de un sentimiento pero muerte al fin y al cabo; así es un alma joven”

La paloma de plata – Andréi Biéli

 “era el único espectador del personaje que había creado: ¿para quién más podría haber fingido?”

La paloma de plata – Andréi Biéli

 “y la gente bebía: primero el dinero, después la roba; se bebían los arneses; la isba, la mujer y finalmente hasta se bebían el alma, sí, el alma; y cuando se habían bebido el alma, tenían que marchar a recorrer el mundo; sin alma el hombre es como un frasco vacío; lo golpeas contra una piedra y... clinc... nada más”

La paloma de plata – Andréi Biéli

 “surgía del fondo de su alma como una flor sin aroma, y había hecho irrupción no como un sueño, una aurora o un prado de miel, sino como una nube, una tormenta, un tigre, un lobo, con un giro instantáneo entró en su alma y la llamaba; y la sonrisa burlona de sus labios dulces suscitaba una pena ebria, angustiada, dulce, y también risa y descaro: como la erupción de un cráter milenario resucita el recuerdo de algo que no ha existido nunca antes en tu vida”

La paloma de plata – Andréi Biéli